Línies de recerca

Les línies de recerca són:

-      El jaciment de La Draga, situat a l’estany de Banyoles (Girona). Es tracta d’una de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes assentades en la regió. Degut a la singularitat de preservació del jaciment és possible tractar aspectes generalment poc visibles en el registre arqueològic. En els propers tres anys el nostre objectiu es centrar-nos en l’organització social a partir de l’anàlisi de l’espai domèstic. Es preveu continuar obtenint dades mitjançant l’excavació d’un nou sector i realitzar l’anàlisi de les dades obtingudes.

-      L’estudi de les practiques funeràries de les societats agrícoles a partir de l’anàlisi i re-estudi de les dades existents. L’objectiu és centrar-se en aspectes organitzatius de les societats que practicaven aquests enterraments.

-      Les ocupacions d’alta muntanya dels Pirineus, per entendre les formes de gestió del territori de les societats agrícoles. L‘objectiu es determinar el caràcter d’aquestes ocupacions i caracteritzar com s’articulen en el context de les primeres societats agrícoles del NE peninsular.

-      La recerca sobre les darreres societats caçadores recol·lectores i primeres societats agrícoles del Pròxim Orient. Es focalitza en l’anàlisi de les dades obtingudes en les excavacions realitzades a Síria i Líban en al anys anteriors, amb especial èmfasi a en les formes d‘organització social i de gestió dels recursos. Aquesta línia representa el necessari contrapunt per entendre el desenvolupament de les primeres societats agrícoles a la nostra banda occidental de la mediterrània

-      L’aparició de les societats urbanes es focalitzarà en els tres propers anys en l’excavació del jaciment de El Trigal (La Puntilla, Nasca, Perú). L’objectiu és abordar les relacions socials en què dones i homes es van veure immersos, les pràctiques econòmiques i polític-ideològiques que es van dur a terme en els diferents llocs socials i la realitat de les condicions materials generades per la producció de la vida social. Aquesta línia ens dona una perspectiva contrastant per la seva distància a tots els nivells amb les línies anteriors, però representa la possibilitat d’analitzar la velocitat amb que es desenvolupa la complexitat i les desigualtats socials en les societats a partir de l’adopció de l’agricultura.

Les línies de treball metodològiques i instrumentals són:

-      La gestió dels recursos abiòtics, que te la seu a la Institució Milà i Fontanals del CSIC. Centrat en l’anàlisi de matèries primeres abiòtiques (propietats i àrees font), el procés de producció o manufactura, la caracterització funcional dels instruments a partir de les traces d’ús, enllaçant, d’aquesta manera, amb la gestió d’altres recursos.

-      La gestió dels recursos biòtics (faunístics i vegetals) que té la seva seu als laboratoris d’Arqueozoologia i Arqueobotànica del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dins d’aquest àmbit de treball s’analitzen les restes per tal de determinar el procés d’obtenció, transformació i consum. Es treballa en la determinació taxonòmica de les restes arqueobotàniques i arqueofaunístiques, incidint d’aquesta manera en les modalitats d’obtenció de recursos, i en l’anàlisi de les traces que permeten inferir la seva transformació en instrument o el seu consum alimentari. La gestió dels recursos biòtics s’organitza en dos àmbits: anàlisis de recursos faunístics anàlisis de recursos vegetals.

-      Intel·ligència artificial i aplicacions informàtiques en arqueologia amb seu al Laboratori d’Arqueologia Quantitativa del Dept. de Prehistòria de la UAB. Aquesta línia treballa amb aplicacions programes informàtics per tal de fer anàlisis estadístiques i d’intel·ligència artificial, així com simulacions per ordinador.

-      Estudi de fons etnogràfics i històrics per la formulació de hipòtesis etnoarqueològiques. 

Campus d'excel·lència internacional U A B