Dia Internacional de les violències masclistes

En motiu del Dia Internacional contra les violències masclistes

Christine de Pizan (1364-1430)

Christine de Pizan es va criar i educar a la cort francesa de Carles V, filla de Thomas de Pizan, metge, astrònom i astròleg de Bologna que entra al servei de Carles V quan la seva filla és una nena.

Va escriure nombroses obres, entre les que destaca La Ciutat de les Dames, una ginecotopia en la qual s’interroga sobre la misogínia imperant en la societat i els escrits dels intel·lectuals del seu temps. L’obra gira al voltant d’unes converses amb tres dames, la dama Raó, la Dama Rectitud i la Dama Justícia. Amb elles construeix una ciutat, el llibre, per les dones. La ciutat i el llibre equivalen als arguments que va desgranant per impugnar la misogínia.

Em preguntava quines podien ser les causes i les raons que impulsaven tants d’homes, clergues o no, a parlar malament de les dones i a vituperar-ne la conducta bé de paraula, bé en els seus tractats i els seus escrits. (...) Filòsofs, poetes i moralistes  i la llista seria ben llarga , tots semblen parlar a l’uníson per concloure que la dona és intrínsecament dolenta i inclinada al vici. Fóra molt improbable que tants d’homes il·lustres, tants de grans doctors amb un enteniment tan alt i tan profund, tan clarividents en tot  perquè em sembla que tots ho han estat -, haguessin pogut parlar d’una manera tan excessiva i en tantes obres que m’era quasi impossible de trobar un text moral, de qualsevol autor, on abans d’acabar-ne la lectura no localitzés algun capítol o paràgraf condemnatori a les dones.

En el llibre, fa referències explícites a la violència de tota mena que patien les dones. Res més actual.

Per això estic desolada i indignada de sentir els homes que repeteixen que les dones volen ser violades i que no els desplau gens de ser forçades, encara que se’n defensin fortament. Perquè no puc creure que elles obtinguin plaer amb una tal abominació.

Ella em va contestar: No creguis, estimada Cristina meva, que les dames virtuoses i honestes obtinguin el més mínim plaer en ser violades; ans al contrari, cap dolor no els podria ser més insuportable.

Tu mateixa saps quantes dones es poden veure que, per culpa d’un marit cruel, passen la seva desgraciada vida en les cadenes d’un matrimoni on encara són més maltractades que les esclaves dels sarraïns. ¡Ah senyor! ¡Com es deixen estomacar sense parar i sense raó! ¡Oh, les indignitats, les infàmies, les injúries, ofenses i ultratges que suporten tantes dones bones i valeroses, sense la més mínima protesta! ¡I quantes altres, també carregades d’una nombrosa progenitura, no es veuen morir de fam i de misèria mentre que els seus marits s’arrosseguen pels llocs de disbauxa i fan tabola a totes les tavernes de la ciutat! I també, quan els marits tornen a casa, ¿no reben elles per tot sopar una pallissa?

Del manuscrit Le Livre de la Cité des dames (Biblioteca Nacional de França).