IV Seminari Miquel Barceló

El IV Seminari Miquel Barceló s'ha celebrat el 23 de febrer amb l'assistència de Margarita Fernández Mier, Juan Antonio Quirós, Eneko Iriarte i Fèlix Retamero 

23/02/2017

Com cada any, el seminari ha volgut obrir debats i plantejar problemàtiques entorn de l’arqueologia del paisatge i l’arqueologia hidràulica. L’edició d’enguany ha comptat amb la presència de Margarita Fernández Mier, investigadora de la Universidad de Oviedo que ha presentat “Una arqueologia para un paisaje de resiliente: la Cordillera Cantábrica”, Juan Antonio Quirós, de la Universidad del País Vasco amb la comunicació “Arqueología agraria y agencia campesina en las sociedades medievales del País Vasco” , Eneko Iriarte, de la Universidad de Burgos que ha parlat de “Estudio y técnicas de análisis geoarqueológicas de secuencias arqueosedimentarias”, i Fèlix Retamero, de la UAB amb la presentació de “Abans i després dels sondejos arqueològics. Casos de l’Algarabía de Málaga en època morisca”.

 

Un seminari centrat en les possibilitats que genera la geoarqueologia

Durant el matí, Fernández Mier i Quirós han presentat les recerques més recents, desenvolupades a Astúries i el sud del País Basc i han plantejat qüestions per debatre. Els dos han coincidit en què en els darrers trenta anys s’ha ampliat el concepte de jaciment, ja que s’ha tingut en compte el territori a més del nucli de poblament, i que aquest fet ha generat noves qüestions. Per una banda, Quirós ha afirmat que s’ha transformat “per sempre” aquest concepte, i ha plantejat un nou repte per les administracions públiques: “on són els límits dels jaciments?”, ”ho podem regular tot?”, es pregunta. Fernández Mier, per l’altra, ha considerat que amb aquesta ampliació també hi ha un desafiament pels investigadors, ja que les cronologies del paisatge acostumen a ser més àmplies que les dels nuclis de poblament, i a més, són més difícils d’identificar amb les tècniques tradicionals.

La sessió de tarda s’ha centrat en la geoarqueologia i les seves possibilitats. En primer lloc, Eneko Iriarte ha presentat aquesta disciplina als estudiants i al públic assistent i ha exposat el ventall d’estudis geoarqueològics que es poden fer amb sondeigs al paisatge. En segon lloc, Fèlix Retamero ha explicat la investigació que s’està duetn a terme a diferents llocs de l’oest de Màlaga per mostrar la feina necessària i prèvia als sondejos geològics que s’han dut a terme recentment.

En el debat final, els participants han coincidit investigar els espais agraris documentats en època medieval, tenint en compte, a més, la desaparició d’una font d’informació principal: els pagesos que han conegut i gestionat aquests espais. Així, per exemple, cada vegada és més difícil que es conservi la microtoponimia del territori en les noves generacions. En aquest sentit, Fernandez Mier ha explicat el projecte que ha desenvolupat a Vigaña, en què la implicació de la comunitat ha estat clau per dur-lo a terme. Altres temes de debat han estat la gestió dels espais comunals, la multifuncionalitat dels espais o la gestió pública del paisatge construït. Un any més, el seminari ha servit per presentar recerques noves i debatre algunes de les qüestions relacionades amb aquestes investigacions. Agraïm la participació dels investigadors que hi han intervingut i l'assistència del estudiants i col·legues que van omplir la Sala d’actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

Enllaç al programa sencer del IV Seminari d'Arqueologia i Història Miquel Barceló