Ha mort el company Alberto López Mullor

Ha mort el company Albert López Mullor

06/04/2017

El dia 6 d’abril de 2017, de matinada, l’Alberto López Mullor ens ha deixat. La llarga malaltia que patia feia 8 anys se l’ha emportat. Ja feia 10 anys que impartia classes com a Professor Associat de la unitat d’Història Medieval, primer en la Llicenciatura d’Història i després al Grau d’Arqueologia, així com en els antics cursos de doctorat i en el màster del departament. S’havia de jubilar al final d’aquest curs. La seva dedicació a les classes i als alumnes era una autèntica passió. Lamentava haver de deixar-ho forçat per la jubilació. El 25 de maig havia d’impartir la seva darrera classe. Els companys del grup de recerca ARAEM, amb l’ajuda d’amics, la seva filla Catalina i la seva esposa Maria de Gràcia li preparàvem un acte de comiat per jubilació que ara haurem de transformar en un homenatge a l’amic de tants amics, l’arqueòleg apassionat, al professional rigorós i al mestre de tants alumnes que van passar per les seves aules o pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Tot just fa unes poques setmanes abans d’ingressar a l’hospital, corregia i ensenyava a escriure un article a tres alumnes graduades recents d’arqueologia i es lamentava de no poder donar les classes d’Arqueologia de l’Arquitectura que tenia pendents. Incansable, desafiant la malaltia, dia rere dia.

L’Alberto es va llicenciar el 1974 en Filosofia i Lletres (Història) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va ser Doctor en Geografia i Història per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Des de la seva llicenciatura va estar vinculat al Museu Arqueològic de Barcelona, del qual va ser conservador, i a les excavacions arqueològiques d’Empúries fins a l’any 1982. Va ser cap de Recerca i Documentació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, més tard anomenat Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Des de molt jove va estar vinculat en períodes diversos com a professor associat o col·laborador a les Universitats de Barcelona, de Girona i Autònoma de Barcelona. El 2007 va ser contractat com a Professor Associat de la unitat d’Història Medieval del departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.

El seu extens currículum inclou prop de 400 publicacions, va participar en més d’un centenar de congressos i va dirigir projectes d’excavació a més de 30 jaciments arqueològics d’època prehistòrica, romana i medieval, a més de nombrosíssimes intervencions vinculades a les actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Va ser membre de la Comissió Assessora d’Arqueologia i de la posterior Comissió de Subvencions d’Arqueologia (Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Va ser membre del consell de redacció de diverses revistes entre les quals cal destacar Arqueología de la Arquitectura (CSIC). Era membre de diverses societats científiques i participava activament en l’organització de congressos internacionals vinculats a elles.

Els seus interessos intel·lectuals van ser de gran amplitud: va estudiar jaciments d’època ibèrica i romana, edificis principalment públics o religiosos d’època medieval i moderna, era un expert en ceràmica romana, medieval i moderna. La seva vinculació professional amb el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona el va portar a ser un dels més primerencs introductors a Espanya de la metodologia de l’Arqueologia de l’Arquitectura. L’ermita de Santa Maria de Bellvitge va ser una de les primeres aplicacions d’aquesta metodologia i ha estat silenciosa veïna seva aquestes darreres setmanes. Justament, acompanyat de la Maria de Gràcia, la seva esposa, l’Alberto encara va voler robar-li una pausa a la malaltia, ara fa pocs dies, mentre estava ingressat, per anar a fer una visita a l’ermita de Santa Maria de Bellvitge.