Cronologia

c.1240

Neix Arnau de Vilanova, probablement a València.

Arnau Sant Pau

Il·lustració: Arnau de Vilanova, escultura d'Eusebi Arnau (1905-1911), Hospital de Sant Pau, Barcelona (Procedència: Wikimedia).


c.1260-1270 Estudia medicina a Montpeller. Segons que ell mateix explica, va cursar un semestre de teologia, al convent dels dominics.
1276-1281 Mestre Arnau, la seva muller, Agnès Blasi, i la seva filla, Maria, viuen a València.
1281-1286  És metge del rei Pere. A Barcelona, estudia amb Ramon Martí. Tradueix el De rigore, tremore, iectigatione et spasmo de Galè (1282) i, potser, altres obres mèdiques de l'àrab al llatí. Entre 1276 i 1288 escriu el De reprobacione nigromantice ficcionis, que dedica a Jaspert de Botonac, bisbe de València. Anteriorment ha escrit el De amore heroico.
1286-1291 Arnau torna a viure a València. La seva filla esdevé monja dominica.
c.1292   Escriu les seves primeres obres teològiques: Introductio in librum Ioachim de semine Scripturarum i Allocutio super significatione nominis tetragrammaton.
1295-1297 Alphabetum catholicorum sive elementis catholicae fidei (dedicada al rei Jaume) i Tractatus de prudentia catholicorum scolarium.
1297 Mestre Arnau esdevé metge reial de Jaume II, càrrec que fa compatible amb el magisteri a Montpeller. Tot i que no es té constància de quan comença aquesta assistència, està documentat que el 1297 atén la seva muller Blanca i en els anys successius molts dels seus deu fills. Amb el temps Arnau també serà conseller del rei i portarà a terme diverses missions diplomàtiques.
1299-1305 Polèmica escatològica sobre la possibilitat i conveniència de conèixer els temps de l'Anticrist i de la fi del món entre Arnau de Vilanova i els teòlegs de París (1299/1300), els dominics Bernat de Puigcercós (Girona, 1302-1303), Joan Vigorós (Marsella, 1304) i Martín de Ateca (Barcelona, 1304-1305). Les obres arnaldianes següents estan relacionades més o menys directament amb aquesta polèmica: Tractatus de tempore adventus Antichristi (1299-1300), Tractatus de mysterio cymbalorum ecclesiae (estiu de 1301), Apologia de versutiis atque perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum (darreries de 1302), Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum (finals de 1302 o començaments de 1303), Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum (c. 1303), Gladius iugulans thomatistas (febrer de 1304), Carpinatio poetriae theologi deviantis (març de 1304), Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem (entre darreries de 1304 i estiu de 1305) i Confessió de Barcelona. Altres obres d'aquest període són: Philosophia catholica et divina (estiu de 1302), Allocutio christini de hiis quae conveniunt homini secundum propriam dignitatem creaturae rationalis (acabada de redactar entre el 1304 i el 1305, dedicada a Frederic de Sicília), De esu carnium (1304?), Dancia Jacobi II cum commento Arnaldi de Villanova (c. 1305).
1301 Arnau va a la cort papal d'Agnani per defensar-se dels atacs dels teòlegs parisencs davant el pontífex Bonifaci VIII, que el va exhortar a no escriure sobre teologia, però va quedar molt satisfet de les atencions mèdiques que li va donar.
1305 Mestre Arnau fa testament, a Barcelona (el dia 20 de juliol).
1305 L'Inquisidor de València, Guillem de Cotlliure, excomunica Gombau de Piles per tenir llibres d'Arnau. Jaume II declara que també ell i la seva família en posseeixen i els llegeixen.
1306-1311 Nova etapa de la seva obra mèdica, potser de nou a Montpeller, amb algunes de les seves obres més destacades: el Regimen sanitatis ad regem Aragonum (1305-1308) i el Speculum medicinae (c. 1308). Altres quedaran incompletes a la seva mort, com el Pars operativa. Però es dedica sobretot a voltar per corts d'Europa. En l'àmbit teològic escriu: Epistolam ad gerentes zonam pelliceam (entre la tardor de 1307 i l'abril de 1309), Lliçó de Narbona (entre 1305 i 1308), Epistola ad priorissam de caritate (entre 1305 i 1308), De helemosina et sacrificio (1309-1310), Per ciò che molti (c. 1310), Alia informatio beguinorum (després de la primavera de 1310), De humilitate et patientia Iesu Christi.
1308 Mestre Arnau pren part en l'afer dels Templers. Completa el testament amb un codicil. A Marsella rep uns monjos del Mont Atos que li demanen que faci arribar al rei els seus precs perquè protegeixi els monestirs de la zona dels almogàvers. Jaume II hi accedeix.
1309 Arnau interpreta somnis de Frederic de Sicília i Jaume II en la Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris. A Avinyó mestre Arnau proposa a les màximes autoritats eclesiàstiques un pla de reforma de les cristiandat encapçalat per Jaume i Frederic. A Narbona, Arnau manté contactes amb franciscans espirituals.
1309 Climent V, de qui Arnau és metge, reforma els plans d'estudi de la Facultat de Medicina de Montpeller amb el seu consell.
1310 Mestre Arnau es desplaça fins a Almeria (ciutat assetjada per Jaume II), per donar explicacions al rei d'algunes afirmacions que poden comprometre la reputació de Jaume II fetes davant el Papa a Avinyó. Llegeix, doncs, el Raonament d'Avinyó, la versió catalana molt lliure de l'exposició llatina d'Avinyó. Quan el rei pot confrontar el text català amb l'original llatí, desconfia de les intencions d'Arnau i posa fi a la seva relació d'amistat. Arnau es presenta a Almeria amb una obra escrita expressament per a l'exèrcit assetjant: el Regimen Almariae (De regimine castra sequentium).
1310 Arnau se'n va a Sicília, on el rei Frederic manté l'amistat amb ell, i li dedica la Informació espiritual. Les Constitutiones Regni Trinacriae s'inspiren en idees arnaldianes.
1311 Arnau de Vilanova mor davant les costes de Gènova en el transcurs d'un viatge.
1312 Climent V emet un decret perquè li sigui lliurada un llibre de pràctica mèdica que li havia promès Arnau sota amenaça d'excomunió.
1314 Una sentència, datada a Tarragona l'any 1316, condemna diverses tesis d'Arnau.
Campus d'excel·lència internacional U A B