Medicina pràctica

  1. Regimen sanitatis ad regem Aragonum (“Regiment de sanitat per al rei d'Aragó”, 1305-1308): és un règim de vida per conservar la salut del rei Jaume II, cenyit a la complexió individual i les condicions físiques i quotidianes del rei fins al punt d’afegir un capítol dedicat a les hemorroides que patia. Hi inclou consells higiènics sobre els factors que condicionen la salut: el lloc on instal·lar la cort, l’exercici, el bany, el menjar, la beguda, el son i les emocions. Malgrat tractar-se d’un regiment tan centrat en una persona, va esdevenir, gràcies al seu estil senzill, clar i concís, intel·ligible als profans, el text més popular i difós d’Arnau, tal com testimonien els nombrosíssims manuscrits que el contenen arreu d’Europa i les traduccions al català i a l’hebreu. La primera traducció, al català, va ser encomanada per la reina Blanca al cirurgià Berenguer de Sarriera el 1310. Consta l'existència de quatre traduccions medievals a l'hebreu i una moderna al castellà, de Jerónimo de Mondragón (1610). 
  2. Regimen Almariae (“Regiment d'Almeria”) o Regimen castra sequentium (“Regiment dels que segueixen els campaments”) és un brevíssim opuscle que potser el primer tractat de l’edat mitjana que aconsella mesures d’higiene i sanitat per als exèrcits en campanya. Va ser escrit el 1310 en ocasió de la croada de Jaume II a Almeria, però, redactat durant el trajecte fins a aquesta ciutat, va ser lliurat quan el setge ja s'havia acabat. 
  3. Practica summaria (“Pràctica sumària”) és un breu compendi de tractaments per a trenta-una malalties freqüents, vint ordenades seguint l’ordenació convencional  des del cap fins als peus  i onze per a febres i altres trastorns no localitzats en un membre concret. Redactada de manera molt sintètica, amb un estil senzill i directe, i malgrat la seva modesta ambició, es tracta probablement de l’obra més completa conservada per conèixer la medicina pràctica d’Arnau. Podria haver estada traduïda al català en vida de l’autor. Alguns dels manuscrits que transmeten aquesta obra contenen una dedicatòria al prior de Sant Baudili de Nimes, mentre que en altres va adreçada, de manera menys creïble, a Climent V.
  4. Pars operativa o De parte operativa (“Part operativa”) constitueix un compendi de pràctica mèdica, com a complement del teòric Speculum medicinae. Havia de ser general, ordenat del cap als peus, però va quedar incomplet a la mort de l'autor. Només ens n'ha arribat la introducció, que ofereix una reflexió sobre la natura de la medicina i la relació entre un signe i malaltia, i la primera part, dedicada a les afeccions mentals. Mantenint-se dins l’ortodòxia galènica, els trastorns psíquics s’hi atribueixen a alteracions orgàniques.
  5. El Regimen podagrae (“Tractament del poagre”) és una primeres mostres del gènere del consilium o tractament específic adreçat a una persona determinada, en aquest cas un malalt de poagre. Entre moltes altres mesures dietètiques i farmacològiques, hi ha certes indicacions astrològiques per a la sagnia i alguns remeis basats en la màgia natural.

Casa de banys
Il·lustració: Els regiments de sanitat regulaven el mode de vida dels pacients benestants, no solament en aspectes com l'alimentació sinó també el bany, el sexe i els plaers que podien tenir efectes positius sobre l'estat d'ànim, com la música o l'activitat social. Casa de banys segons una miniatura de Facta et dicta memorabilia de Valeri Màxim (f. 244), c. 1470, Staatsbibliothek, Berlín-Preussischer Kulturbesitz (Depot Breslau 2). Procedència: WTF Art History.

Campus d'excel·lència internacional U A B