Traduccions i reelaboracions

Arnau de Vilanova va traduir o adaptar de l'àrab diverses obres mèdiques d'Abu-l-Salt, d'Avicenna, Hipòcrates i Galè. Mentre que sabem per ell mateix que coneixia i llegia l'àrab, ignorava el grec, segons pròpia confessió, una ignorància normal a l'Europa occidental en aquell temps.

  1. De medicinis simplicibus (“Sobre els medicaments simples”), traducció probablement primerenca, potser realitzada a València en la dècada de 1270, del tractat farmacològic d'Abu-l-Salt, un polígraf àrab nascut a Dénia (1068-1134). El tractat enumera 420 simples ordenats segons el seu efecte en el cos humà.
  2. De rigore, tremore, iectigatione et spasmo (“Sobre el calfred, el tremolor, la palpitació i l'espasme”) de Galè (Barcelona, 1282), breu tractat que pretén distingir l'aparença, la causa i el tractament de quatre tipus de moviments involuntaris que afecten totalment o parcialment el cos humà.
  3. De viribus cordis (“Sobre les forces del cor”) d'Avicenna, traducció potser també realitzada a Barcelona dins la mateixa dècada del 1281. El tractat explica la relació entre l'estat del cor i els processos normals i patològics de les emocions. Tot seguit descriu la capacitat de les diverses medecines per enfortir el cor.
  4. Doctrina Galieni de interioribus (“Sobre les parts internes”): lliure reelaboració amb què va sintetitzar, a Montpeller (1300), els dos primers llibres del De interioribus –nom medieval del De locis affectis, un dels tractats més complets de Galè– amb la intenció de fer-lo més intel·ligible als estudiants de medicina. S'hi explica que un estudi escrupolós dels símptomes d'un trastorn permet diagnosticar quina part del cos n'és afectada i quin és el problema.
  5. Compendium regimenti acutorum (“Compendi del tractament de les afeccions agudes”) reelabora, de manera general i sintètica, el contingut del tractat hipocràtic Regimen acutorum sobre la dieta en les afeccions agudes, també objecte de comentari per part d'Arnau (perdut).

 

Hipocrates i Galè

 Il·lustració: Galè i Hipòcrates en un fresc de la catedral d'Anagni (s. XII). Procedència: Wikimedia.

 

Campus d'excel·lència internacional U A B