Aprenentatge entre voluntaris/àries

La societat que ens ha tocat viure, la societat del coneixement, es caracteritza entre d’altres coses pel fet que els ciutadans necessitem aprendre al llarg la vida. Una societat que es defineix pel canvi permanent requereix que els seus ciutadans aprenguin permanentment. En aquest sentit, aprendre i ensenyar són activitats socials de primer ordre.

A més a més de l’aprenentatge amb un expert (mestre, professor...) una font important d’aprenentatge prové de les interaccions amb els altres que ens són pròxims (amb els que compartim una mateixa situació o estatus i que no actuen en aquella relació com ensenyant professional). És el que anomenen aprenentatge entre iguals, ja sigui entre alumnes, entre col·legues d’una mateixa professió, entre membres d’una família...

L’aprenentatge entre iguals pot ser formal (o dins de l’estructura d’un sistema educatiu o professional, com per exemple l’ús de l’aprenentatge cooperatiu a les aules dels centres escolars) o informal (fora de l’estructura i amb caràcter voluntari).

Aquest darrer, l’aprenentatge entre iguals de caràcter voluntari, té una riquesa extraordinària i adopta moltíssimes formes. Així per exemple, podem trobar força centres escolars on fora d’horari, alumnes voluntaris aprenen ensenyant alumnes amb necessitats d’ajut; o bé membres de la comunitat (familiars, exalumnes o voluntaris en general) ajuden alumnes del centre. El suport acostuma a ser ofert en tasques específiques de les àrees curriculars, especialment la lingüística, per als alumnes nouvinguts. Un exemple d’això el trobem en l'“alumne ambaixador” o tutor voluntari per a un alumne nouvingut (Govern Basc, 2004).

En aquest camp, l’aprenentatge de la llengua d’acollida, és especialment interessant el programa de voluntariat lingüístic, promogut pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya, en el qual parelles organitzades en tutoria entre iguals (al tutor se l’anomena voluntari i al tutorat aprenent), ensenyen i aprenen llengua catalana (Casas i Danés, 2004).

El desenvolupament d’Internet ha facilitat oportunitats d’aprenentatge entre iguals. Des de la llistes de discussió, xats, fòrums... on es pot compartir i construir coneixements amb d’altres a usos cada vegada més sofisticats i efectius, com les Communities of Practice, basades en el P2P (peer to peer o igual a igual), en les quals iguals d’un àmbit professional específic aprenen ajudant a d’altres com millorar les seves competències professionals (Blunt, 2003).

Referències

Blunt, R. (2003). Communities at the Speed of Business. Communities of Practice as Peer-to-Peer Learning Networks. New York: iUniverse, Inc.

Casas, M. i Danés, A. (2004). Tots els colors de la llengua. Vic: Edicions de l’Àlber.

Gobierno Vasco (2004). Orientaciones para la elaboración del plan de acogida de alumnado inmigrante. Gasteiz: Servicio central de prublicaciones del Gobierno Vasco.