Tutoria familiar

Tutoria familiar

En aquest apartat ens centrem en la possibilitat que les famílies, des de casa, ajudin els seus fills i filles a aprendre o reforçar continguts escolars a través de la tutoria entre iguals. Es tracta de la constitució de parelles, on el tutor és un membre de la família (habitualment el pare o mare) i el tutorat, un infant o adolescent. Estudis realitzats a Estats Units i Anglaterra demostren que la connexió entre l’escola i la família facilita els bons resultats acadèmics. En alguns treballs es cita la tutoria entre iguals (entre pares i fills, avis i néts, i entre germans), com una metodologia que facilita els aprenentatges socials i culturals dels infants i la família.

Nombrosos estudis (recollits per exemple a Wolfendale i Topping, 1996) demostren la influència positiva en els resultats escolars dels infants quan es dóna la implicació de les famílies –pares, avis, germans – que col•laboren amb els mestres acompanyant els aprenentatges escolars dels infants a casa.

Creiem que aquesta possibilitat és molt interessant en una societat complexa i plural com la nostra, tant pel que fa a famílies catalanes com a famílies procedents de la immigració.

Els mestres tenen experiències sobre les demandes dels pares i mares que sol•liciten informació a l’escola sobre com ajudar al seu fill o filla en l’aprenentatge escolar. Si bé sabem, com demostren estudis realitzats en aquesta temàtica, que el context familiar juga un paper educatiu important i complementari al de l’escola, també s’observen que en alguns casos –probablement amb els alumnes de major necessitat d’ajut i en particular en  l’aprenentatge de la llengua- pot ser molt convenient oferir estructures d’interacció que permetin que pares i mares aprenguin amb els seus fills o filles en connexió amb les competències bàsiques escolars.

Aquest escenari de tutoria entre iguals té un especial interès en la integració i cohesió social i lingüística dels nens i nenes nouvinguts, així com per les seves famílies. En observacions realitzades a escoles i a cases de famílies de Bangladesh a Londres, per l’equip de recerca de la Dra. Eve Gregory del Goldsmits College de la Universitat de Londres (amb qui han col•laborat membres del nostre grup), s’han constatat en registres situacions de joc en l’aprenentatge de la llengua entre germans (tutoria entre iguals), observant  que hi ha una relació entre les estratègies que empren i les estratègies que utilitza l’escola anglesa.

En aquestes situacions de jocs entre iguals, s’observa que els germans assumeixen rols: la petita és l’alumna i la gran la professora. L’objectiu d’aquest tipus de joc és ensenyar. Així podríem interpretar que la germana gran representa el paper “d’experta” i proporciona suport i ajuda a la seva germana petita, en el sentit del conegut aprenentatge en bastida  (Bruner i Vigotsky). D’aquesta manera, els nens petits de la família s’inicien en l’aprenentatge de la llengua oral i escrita valorant la visió de la germana gran, la qual cosa afavoreix la interacció entre els models d’activitats que es fan a l’escola.

Els mestres del nostre grup observen que a les escoles de Catalunya cada cop hi ha més canals o vies de participació de les famílies, però sovint aquestes col·laboracions acostumen a ser en un sentit, és a dir, que les famílies facin coses a l’escola (com ara ajudar als racons, assistir a entrevistes o reunions, celebració de festes, etc.). Però sovint no es dóna una continuïtat en el context familiar del procés d’ensenyament i aprenentatge.

Creiem que en la tutoria entre iguals, alumne-família, el tutor (pare, mare, avi, germans…) o expert ajudarà a assolir determinats aspectes, prèviament negociats amb els professors de l’escola (com per exemple la lectura comprensiva) al tutorat (fill o filla), a través d’un programa consensuat i estructurat.

Partint del model proposat per Gregory (1996) i de les reflexions del grup, esmentem una sèrie d’aspectes a tenir en compte a l’hora de la intervenció en un projecte de continuïtat i col•laboració familiar:

* Definir i explicitar la població que ho durà a terme: grup d’alumnes, famílies i professorat implicat.

* Definir la temàtica i els materials amb els quals es treballarà, acceptat tant pels mestres com pels familiars.

* Explicar  i compartir el mètode o com dur a terme l’ajut, a través de reunions, amb exemples que es poden veure en un vídeo, etc.

* Establir reunions periòdiques dels diferents grups implicats (investigadors, família i mestres).

* Compartir els resultats del funcionament del programa.

* Vetllar perquè el programa s’inclogui en el conjunt d’escola i es comparteixi amb la resta de professionals.

Pensem, que perquè això sigui més efectiu les escoles han de disposar d’un equip de mestres preparats per treballar com a etnògrafs, analitzant les seves pròpies creences i pràctiques i també les de les famílies amb les quals treballaran. El mètode de la tutoria entre iguals (família-alumne), sense anul•lar la feina de l’escola, farà que millori la competència de tutor i tutorat de la matèria que es treballi, aconseguirà la participació de la famílies i farà que es comparteixin aspectes sobre l’aprenentatge, qüestions que considerem imprescindibles.

 

Referències

Gregory, E., (1996) Learning from the community: a family literacy project with Bangladeshi – origin children in London (89 – 116). In Wolfedale and Topping (Ed.) Family involved in literacy. London . Cassell. Podeu trobar una traducció al català en l’apartat de documents i recursos.

Wolfendale, S.W. i Topping, K.J. (Eds). (1996). Family Involvement in Literacy: Effective Partnerships in Education. London: Cassell.

 

 

 

Campus d'excel·lència internacional U A B