Projecte ARMIF 2016

Projecte ARMIF 2016

Docència compartida: com a instrument d'atenció a l’alumnat de primària i com a instrument d'aprenentatge entre mestres

 

Encara que podem trobar situacions on tots dos docents són tutors del grup classe, considerem com a docència compartida (DC) la col·laboració de dos professors dins l’aula, en què un d’ells acostuma a ser el professor responsable de la matèria i l’altre exerceix com a professor de suport. La docència compartida pot ser entesa des de dues vessants: com a mecanisme d’atenció a l’alumnat i com a mecanisme de formació de professorat.

Com a mecanisme d’atenció a l’alumnat, la DC suposa que l’ajut estigui a disposició de tot l’alumnat; facilita l’avaluació de les seves necessitats i, en conseqüència, permet decidir més ràpidament quin és el tipus de suport adient en cada cas i situació; i, finalment, facilita l’ús de recursos metodològics poc factibles si la docència es fes individualment.

Com a mecanisme d’aprenentatge entre professors, seguint les evidències de l’aprenentatge entre iguals, cal que les interaccions entre el professorat propiciïn deliberadament aquest aprenentatge. La DC ofereix la possibilitat de compartir i d’elaborar nous materials o metodologies de treball; de compartir l’avaluació -més educativa o psicopedagògica- i el seguiment dels alumnes; i de donar-se suport mutu davant les dificultats, fet que afavoreix la gestió de l’aula i el clima de treball. Aquesta discussió conjunta i constructiva actua com a estratègia òptima per ajudar el professorat a construir coneixement.

Malgrat les evidències de la seva doble potencialitat, la DC s’enfronta a molts reptes, tant a nivell nacional com internacional. Les línies per superar aquestes barreres requereixen la formació dels docents en la potencialitat i la diversitat de formats de DC, l’elecció dels formats en funció de les necessitats de l’alumnat, l’ajut en la presa de decisions en relació al rol i a les funcions de cada docent, i l’avaluació de les actuacions de DC.

En la formació inicial del professorat, la competència de treballar amb altres docents és recollida en els propòsits dels plans docents. En concret, a la UAB –on se situa la recerca que es presenta-, de les sis competències específiques del Grau d’Educació Primària, la segona explicita el següent: “Dissenyar, planificar i avaluar processos d'ensenyament i d'aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre” (http://www.uab.cat/web/estudiar/llistat-de-graus/pla-destudis/competenci...).

Però, tot i constar com una competència específica essencial, i malgrat la importància de capacitar els nous mestres per ajudar a introduir aquest tipus de pràctiques a les escoles, la realitat és que aquesta temàtica només s’aborda, de forma superficial, en alguna assignatura –especialment en les vinculades a l’educació inclusiva. En el cas del pràcticum, per exemple, tot i la presència de competències específiques i de resultats d’aprenentatge a assolir que hi fan referència explícita (http://www.uab.cat/guiesdocents/2015-16/g103701a2015-16iCAT.pdf), l’assignatura està focalitzada quasi exclusivament en el disseny d’actuacions docents individuals.

El propòsit general de la recerca serà desenvolupar un conjunt d’actuacions innovadores en la formació inicial del Grau d’ Educació Primària que permetin als estudiants desenvolupar actituds positives, capacitar-se i practicar –en el context de l’aula de primària i en l’universitari- la Docència Compartida.

Per assolir aquest propòsit, desenvoluparem un pla d’actuació innovadora, que combina actuacions informatives amb actuacions d’experienciació de la DC: viure com a estudiant una metodologia és una bona manera d’aprendre-la. Els objectius són els següents: oferir una formació conceptual rigorosa i coherent de les bases de la docència compartida; oferir l’oportunitat d’experimentar la DC en aules de primària; oferir l’oportunitat d’experimentar la DC a les aules de la universitat; i, finalment, contribuir a la consolidació d’una actitud positiva i d’interès, per part dels estudiants, per emprar la DC en situacions futures.

Aquesta actuació innovadora anirà acompanyada d’una recerca que, seguint les recomanacions actuals de la investigació psicoeducativa, combinarà un disseny quasi-experimental pre i post-test amb grup de comparació amb un estudi qualitatiu basat en l’anàlisi dels diferents components del procés, per tal d’interpretar els possibles canvis quantitatius constatats. S’espera que els estudiants que participen en el pla d’actuació innovadora millorin la predisposició (actitud i coneixement) vers la DC respecte al grup de comparació en un pre i post-test del primer curs de l’actuació. També es pretén conèixer el perquè d’aquesta millora a través dels agents implicats.

Cliqueu aquí per veure la infografia en una finestra sencera

 

Els primers resultats del projecte van presentar-se al VI Congreso Internacional Multidisciplinar de Investigación Educativa, celebrat a Bilbao els dies 29 i 30 de juny de 2017. En la comunicació presentada al congrés van mostrar-se els resultats d'una intervenció de dues sessions de docència compartida a l'àmbit universitari, dissenyada i duta a terme en dos grups, per part de dues parelles de professors. Amb l'objectiu de conèixer millor les potencialitats i les dificultats de la docència compartida a la universitat, els resultats se centraven en la percepció dels professors i dels estudiants dels dos grups que van participar en la intervenció, en comparació amb un tercer grup -que no va participar-hi. Podeu consultar a continuació les diapositives de la comunicació presentada al congrés.

Cliqueu aquí per veure les diapositives en una finestra sencera

 

Participants:

David Duran (IP)

Mariona Corcelles

Òscar Mas

Maite Oller

Judit Carrera

Marta Flores

Ester Miquel

Teresa Ribas

Marina Casadellà

Eulàlia Lázaro

Carme Navas

Josep M. Sanahuja

Suport de:

Hilde Van Keer

Jacqueline Thousand

Teresa Huguet

Jesús Ribosa

Campus d'excel·lència internacional U A B