Tècniques d'aprenentatge cooperatiu

Tècniques d’aprenentatge cooperatiu

En comparació amb els mètodes, les tècniques d’aprenentatge cooperatiu són estructures senzilles, que no acostumen a requerir formació inicial de l’alumnat i que es poden utilitzar per crear situacions breus de cooperació. D'entre la gran quantitat de tècniques existents, a continuació us n'oferim una selecció d’una dotzena, extretes de:

Duran, D. (2012). Utilizando el trabajo en equipo: Estructurar la interacción a través de métodos y técnicas. A J. C. Torrego i A. Negro (Coords.), Aprendizaje cooperativo en las aulas: Fundamentos y recursos para su implantación (pp. 139-166). Madrid: Alianza Editorial.

 

La selecció de tècniques cooperatives que presentem s'estructura en quatre blocs:

Tècniques cooperatives per al diàleg

Tècniques cooperatives per al processament de la informació

Tècniques cooperatives per a la construcció conjunta de coneixement

Tècniques cooperatives per a la resolució de problemes

Tècniques cooperatives per al diàleg

Compartir coneixements previs. En parelles els alumnes miren de respondre les preguntes inicials abans de començar un nou tema i així poder compartir i recordar el que ja saben. Active knowledge Sharing (Silberman, 1996).

Torns de conversa. Per fomentar el diàleg i la participació de tots els alumnes, es deixa un petit objecte personal al mig de la taula i, a mida que van intervenint, es retira. No es pot tornar a iniciar un torn de conversa fins que han participat tots els alumnes de l’equip. És convenient donar temps per tal de poder reflexionar sobre les pròpies aportacions i les dels companys. Talking Chips (Kagan, 1992).

Entrevista a tres passos. Entrevistes mútues entre membres d’una parella. Es fan grups de quatre i després d’una presentació del company als altres, sintetitzen tres de les respostes de les entrevistes fetes. Three-Step Interview (Kagan, 1992).

Tècniques cooperatives per al processament de la informació

Pensar en parella. Durant l’explicació del professor, formula alguna pregunta i deixa temps per respondre-la individualment i per a després poder discutir-la amb el company. Al final es comparteix amb la resta dels companys d’aula les respostes donades. Think- Pair-Share (Lyman, 1992).

Apunts en parella. Durant l’explicació el professorat dóna temps per compartir amb un company les idees principals del que s’està exposant i que millorin els propis apunts amb aportacions dels companys. Cooperative Note-Taking Pairs (Johnson, Johnson i Smith, 1998).

Cooperació guiada. En una parella d’alumnes, un pren el rol de sintetitzador i l’altre el d’oient. En un moment donat, el professor para l’explicació i el sintetitzador resumeix la informació i l’oient la complementa. Acaben elaborant una síntesi pròpia del tema treballat. Scripted Cooperation (O’Donnell, 1999).

Tècniques cooperatives per a la construcció conjunta de coneixement

Llapis al mig. Es distribueix un plec d’activitats a cada equip i un dels membres en llegeix la primera. Deixen els llapis al mig i discuteixen com resoldre-la. Un cop està clar, tornen a agafar els llapis i la resolen individualment. I així fins a acabar les tasques plantejades. Teammates Consult (Kagan, 1992).

Per números. Cada membre té un número de l’1 al 4. Resolen activitats proposades pel professorat i s’asseguren que tots els membres del grup les entenen i podran explicar-les. Un cop fet això, el professorat diu un número i l’alumne que el té ha de ser qui expliqui el procediment de resolució utilitzat. Numbered Heads Together (Kagan, 1992).

Controvèrsia acadèmica. Equips de quatre. Per parelles, busquen informació sobre un tema donat per argumentar una determinada posició; l’altra parella ho fa en la posició contrària. Es defensa la respectiva posició de cada parella. Un cop fet això, les parelles canvien la seva posició i trien els arguments de l’altra parella que voldran ampliar. Finalment, es fa una síntesi dels millors arguments per a cada punt de vista. Structuring Academic Controversy (Johnson i Johnson, 1994).

Tècniques cooperatives per a la resolució de problemes

Resolució en parella pensant en veu alta. Les parelles tenen una sèrie de problemes amb un cert grau de complexitat i es distribueixen els rols (solucionadors i oïdors) que s’intercanvien en cada problema. El solucionador ‘pensa’ en veu alta i parla mentre fa els passos necessaris per resoldre el problema. L’oïdor segueix els passos, mira de comprendre’ls i suggereix solucions si detecta errors. Pair thinking aloud problem solving (Barkley, Cross i Howell, 2005).

Passa el problema. Cada equip rep un sobre amb un problema. El resol i inclou la solució escrita dintre del sobre i el passa a un altre equip. El següent equip (sense mirar la resposta) fa la seva resolució i torna a passar el problema. Quan ja ha passat per tots els equips, cada equip inicial revisa les respostes del ‘seu problema’ i avalua els procediments de resolució seguits pels altres. Send a problem (Kagan, 1992).

Equip-parella-individual. Els alumnes reben tres problemes: el primer el resolen en equips de quatre; el segon, en equips de dos; i l’últim individual. Retirada progressiva del suport, problemes similars. Team-Pair-Solo (Cuseo, 2002).

 

Referències

Barkley, E., Cross, P., i Howell, C. (2005). Collaborative learning techniques. New York, NY: John Wiley and Sons. 

Cuseo, J. (2002). Igniting student involvement, peer interaction and teamwork. Stillwater, OK: New Forums Press. 

Duran, D., i Monereo, C. (2012). Entramado: Métodos de aprendizaje cooperativo y colaborativo. Barcelona: Horsori. 

Johnson, D., i Johnson, R. (1994). Structuring academic controversy. A S. Sharan (Ed.), Handbook of cooperative learning methods (pp. 51-65). Westport, CT: Praeger Publishers.

Johnson, D., Johnson, R., i Smith, K. (1998). Active learning: Cooperation in the college classroom. Edina, MN: Interaction Book Company.

Kagan, S. (1992). Cooperative learning. San Juan Capistrano, CA: Resources for teachers, Inc.

Lyman, F. (1992). Think-Pair-Share, Thinktrix, Thinklinks, and weird facts: An interactive system for cooperative learning. A N. Davidson i T. Worsham (Eds.), Enhancing thinking through cooperative learning (pp. 169-181). Nova York, NY: Teachers Collage Press.

O’Donnell, A. M. (1999). Structuring dyadic interaction through scripted cooperation. A A. M. O’Donnell i A. King (Eds.), Cognitive perspectives on peer learning (pp. 179-196). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates, Inc. Publishers.

Silberman, M. (1996). The use of pairs in cooperative learning. Cooperative Learning and College Teaching, 7(1), 2-12.

Campus d'excel·lència internacional U A B