Taula rodona

L'evolució de l'ensenyament de llengües: cap al plurilingüisme i el translanguaging

6 i 7 d'Abril de 2017

screen_shot_2017-02-11_at_14.23.07.png

Aquesta taula rodona pretén posar en diàleg diferents perspectives per a l’estudi del plurilingüisme, nous conceptes i diverses aproximacions a aquest fenomen, tenint com a horitzó la renovació de les pràctiques educatives. Algunes qüestions clau que es debatran són:

  • Quines són les diferències entre el concepte sociolingüístic de translanguaging i l'ús socioeducatiu del translanguaging didàctic?
  • Quines són les diferències epistemològiques entre translanguaging i l'alternancia de codi?
  • Com aquests conceptes afecten la investigació en educació i la pràctica en aquesta àrea d'estudi en particular?
Per a inscriure-us-hi, accediu a aquest enllaç. L'aforament és limitat.
 

L’estudi de les pràctiques plurilingües planteja un conjunt de reptes per a les ciències socials i del llenguatge. En primer lloc, els usos plurilingües estan ancorats en processos de mobilitat, de socialització en entorns locals i internacionals, d’aprenentatge, de construcció d’identitats i d’ideologies, d’exercici de poder o de discriminació, de manera que no es poden estudiar en un vacuum sinó que cal plantejar l’articulació entre recursos lingüístics i multimodals, cultura i àmbits socials, que es posen en joc en la interacció. En segon lloc, mentre que els usos plurilingües han estat considerats –històricament, en la investigació sobre contacte de llengües i en l’imaginari de les persones– com a reveladors de manca d’habilitats lingüístiques, la perspectiva plurilingüe els contempla com a il·lustradors de competències sofisticades, creatives i innovadores, arrelades en les necessitats comunicatives, i inherents als processos d’aprenentatge de nous recursos. Aquesta mirada posa en qüestió les nocions de ‘parlant ideal’ o de parlant nadiu. En tercer lloc, els usos plurilingües demanen considerar com s’articulen els recursos lingüístics i multimodals en les pràctiques comunicatives socialment situades, sovint en un contínuum, que incorpora formes identificables per un observador extern i formes híbrides, emergents ad hoc, que només prenen significat per als interlocutors en l’activitat en curs. 

 

Vegeu informació pràctica sobre el lloc.
 
Aquesta taula rodona internacional està organitzada pel grup de recerca GREIP i s'emmarca en els actes de celebració del 25è aniversari de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Amb el finançament de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitàries i de Recerca - Generalitat de Catalunya.
Campus d'excel·lència internacional U A B