Els models biomecànics s’usen de forma comú per explorar la varietat existent en diferents aspectes antropològics. Mitjançant estudis biomecànics, és possible explorar la significació funcional de determinades característiques estructurals i de disseny esquelètic, així com interpretar diferencies paleoepidemiològiques entre poblacions prehistòriques i històriques. En aquest sentit, duem a terme diversos projectes que inclouen l’estudi de seccions òssies d’ossos llargs, fent èmfasi en l’anàlisi de l’extremitat superior, i l’estudi morfofuncional de la dinàmica del moviment de pronosupinació.

Les anàlisis de l’extremitat superior permeten fer diverses inferències a nivell del comportament manipulatiu humà. No obstant, l’estudi també pretén determinar la relació entre forma i funció a nivell locomotor, de forma que s’amplia a hominoïdeus no humans actuals i extints.

Aquesta línia es complementa amb l’estudi dels marcadors d’activitat. Aquests són canvis de l’arquitectura interna i/o externa de l’ós produïts per un estrés continuat i perllongat derivat de la realització d’activitat habituals o ocupacionals. L’estudi d’aquests marcadors aporta informació útil tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Així doncs, els marcadors d’activitat permeten obtenir una imatge sobre l’estil de vida de la població . L’anàlisi d’aquests marcadors sobre l’extremitat superior és especialment interessant, doncs gran part de les activitats quotidianes humanes precisen la participació del braç i avantbraç, i per tant, queden reflectides a nivell del disseny esquelètic.