Recerca

Les nostres línies de recerca són:

OSTEOBIOGRAFIA

L’Osteobiografia és el estudi de la vida d’un individuo a través de l’anàlisi de les seves despulles. Compren la l'estimació del perfil biològic d'un individu en concret (sexe, edat, alçada, ancestria), la dieta, activitat ocupacional, patologies i traumatismes, entre altres característiques, a través de restes esquelètiques humanes, emprant paràmetres mètrics, morfoscòpics, marcadors ossis i genètics. L'individu analitzat estarà associat a una població determinada de la qual també podem obtenir una interpretació antropològica, dins un context històric recolzat per dades arqueològiques i / o etnogràfics. No obstant això, depenent de la temporalitat de les restes humanes, l' interès d'estudi podrà estar emmarcat dins d'un context forense (individus amb interès mèdic legal), bioantropològic (individus amb interès històric-arqueològic) o paleoantropològic (primers homínids).

 

BIOMECÀNICA I MARCADORS D'ACTIVITAT

Els models biomecànics s’usen de forma comú per explorar la varietat existent en diferents aspectes antropològics. Mitjançant estudis biomecànics, és possible explorar la significació funcional de determinades característiques estructurals i de disseny esquelètic, així com interpretar diferencies paleoepidemiològiques entre poblacions prehistòriques i històriques. En aquest sentit, duem a terme diversos projectes que inclouen l’estudi de seccions òssies d’ossos llargs, fent èmfasi en l’anàlisi de l’extremitat superior, i l’estudi morfofuncional de la dinàmica del moviment de pronosupinació.

Les anàlisis de l’extremitat superior permeten fer diverses inferències a nivell del comportament manipulatiu humà. No obstant, l’estudi també pretén determinar la relació entre forma i funció a nivell locomotor, de forma que s’amplia a hominoïdeus no humans actuals i extints.

Aquesta línia es complementa amb l’estudi dels marcadors d’activitat. Aquests són canvis de l’arquitectura interna i/o externa de l’ós produïts per un estrés continuat i perllongat derivat de la realització d’activitat habituals o ocupacionals. L’estudi d’aquests marcadors aporta informació útil tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Així doncs, els marcadors d’activitat permeten obtenir una imatge sobre l’estil de vida de la població . L’anàlisi d’aquests marcadors sobre l’extremitat superior és especialment interessant, doncs gran part de les activitats quotidianes humanes precisen la participació del braç i avantbraç, i per tant, queden reflectides a nivell del disseny esquelètic.

 

DNA ANTIC

L'introducció de tècnicas moleculars en el camp de l'antropologia biològica obre posibilitats per obtenir DNA antic (informació genètica de restes orgànics y/o biològics) i així poder identificar el nostre  ancestre més antic i de aquesta manera poder contestar interrogants des de un punt de vista arqueològic, paleontològic i forense.

L'obtención de secuencias de DNA a partir de mostras de restes ósies com ossos i dents, poden revelar la historia humá des de el punt de vista genètic i evolutivo, així com també las rutas de migració realitzadas por els nostres antepasats. Els llinatges genètics permaneixen fins la actualitat gràcies als cambis o polimorfisms en regions específics del DNA. També existeisen gens codificants de rasgos genètics en el genoma dels humáns actuals que ajudan a identificar a la majoria de ancestres comuns recients: anàlisis de DNA mitocondrial.

En la majoria de casos d'investigacions en genètica forense, es necessari analitzar el DNA nuclear para identificar un individu en un cas civil o penal. Pero l'obtenció de l'informació genètica es complicada porque están exposades a factors ambientals extrems que fan que el DNA nuclear es degradi. Por aquet motiu el GROB està estudiant l'aplicació de tecnologias, com la secuenciació de nova generació (NGS), para desarrollar i aplicar els nous métods d'obtenció de secuencias de DNA antic humá i així resoldre el major nombre de casos en menys temps.

 

TAFONOMIA

La tafonomia es defineix com les"lleis" (nomos) dels "enterraments" (taphos) i estudia els canvis que es produeixen en un organisme des de la seva mort fins al seu descobriment. Quan el material és arqueològic, la tafonomia inclou l'estudi tant dels processos naturals com culturals: pràctiques funeràries i tractament de la mort en les poblacions antigues. Observant els efectes i identificant els agents i els processos tafonòmics, és possible distingir les alteracions, conèixer les modificacions esquelètiques que es van donar abans, durant i amb posterioritat a les pràctiques mortuòries i als enterraments, identificar contextos primaris i secundaris i interpretar qüestions vinculades directament amb la mort de l'individu. A través de les evidències es pretén entendre les modificacions del registre arqueològic i l'origen, la composició i història post mortem del dipòsit. L'estudi dels efectes tafonòmics, també pot ajudar a entendre els fets que van tenir lloc, i el PMI en el camp de la medicina i l'antropologia forense.

Els estudis antropològics que es duen a terme des del GROB, inclouen també anàlisi tafonòmics de les restes. A més, s'està desenvolupant un projecte experimental, el projecte Taphos-m, amb l'objectiu d'estudiar quins són els efectes tafonòmics que ocorren en diferents tipus d'enterraments recreats.

 

PALEOHISTOLOGIA

Habitualment a l’antropologia trobem restes esquelètiques que no permeten un estudi de teixits tous, però en algunes ocasions, ja sigui de manera natural o per acció antròpica, la descomposició s’atura donant lloc a la conservació del cos. Recentment des del GROB s’ha creat una línia d’investigació que vol contribuir a aclarir els fenòmens tafonòmics  que provoquen la conservació, així com definir l’efecte que tenen aquests en la modificació de la ultraestructura del teixits. A més de ser una eina important en la diagnosi de certes paleopatologies. Per poder entendre com son aquests teixits, estem elaborant un atles de tots els teixits tous possibles per tal de saber com s'alteren durant el procès de momificació i així poder ajudar a la identificació d'aquest teixit en un context arqueològic.                                            

Actualment s’està treballant en diversos jaciments on s’han aïllats teixits tous. En primer lloc el jaciment de la Cova des Pas, localitzat a Menorca i amb una antiguitat de 1300 BP., que obre les portes a enfrontar-se al repte de entendre quins processos de conservació han tingut lloc i com han afectat a la estructura d’aquests. Un altre projecte antropològic en marxa amb presència de cossos momificats, és el de les tombes reials de Santes Creus. El cos momificat del rei Pere II, és l’únic que es conserva inalterat mercès a les característiques de la seva toma i de la reina Blanca d’Anjou, esposa de Jaume II, fill de Pere. I que la paleohistologia es una prova complementaria a l’autopsia per determinar possibles causes de mort tant del rei Pere II com de Blanca d’Anjou.

 

Campus d'excel·lència internacional U A B