Línies de recerca

ESTUDIS DESENVOLUPATS PEL GRUP

Factors que incideixen en la inclusió sociolaboral després del desinternament: Aquest estudi analitza la situació actual dels CRAEs que treballen amb adolescents amb edats properes a la majoria d'edat, la percepció dels joves i dels centres  i els factors que poden explicar l'èxit o fracàs en la inserció sociolaboral dels joves quan surten del centre. L'estudi estava compost per quatre subestudis:

  1. La situació actual dels centres finalistes.
  2. Els factors que incideixen en la inserció sociolaboral dels joves extutelats
  3. La percepció de la intervenció dels joves tutelats
  4. La percepció de la intervenció per part dels joves ex-tutelats

Els resultats d'aquest estudi podeu trobar-los a l'apartat de publicacions.

Maternitat adolescent en les joves tutelades de Catalunya: creences, emocions i factors culturals explicatius: En un estudi previ vàrem observar que el 30,4% de les joves tutelades serien mares adolescents. En els CRAEs s'informa les noies dels mitjans anticonceptius disponibles, se'ls facilita l'accés a aquests contraceptius, i en cas d'embaràs si la noia ho desitja i està dins el temps previst es facilita l’avortament. És per això que l'alt percentatge d'embarassos no pot explicar-se per manca d'informació o d'accés als contraceptius i conèixer els factors cognitius, afectius i culturals associats a aquesta maternitat serà molt útil per poder desenvolupar programes específics de prevenció als centres. 

Els resultats d'aquest estudi podeu trobar-los a l'apartat de publicacions.

Delinqüència Juvenil en joves tutelats provinents de CRAEs: En un estudi previ vàrem corroborar l’alt índex de delinqüència juvenil ja observat per altres investigadors a l’estat espanyol i en altres països. Però poc es coneix sobre les causes que empenyen a aquests joves a delinquir. És per això que hem dissenyat tres estudis complementaris. En un primer estudi s’analitzen els perfils delictius dels joves interns en els centres de justícia juvenil per veure si els joves tutelats tenen un perfil delictiu diferent dels seus companys, i si la seva activitat delictiva va ser anterior o posterior al seu ingrés en un CRAE. En el segon estudi s’està entrevistant a joves tutelats i no tutelats interns en centres de justícia per acabar de delimitar les similituds i diferències en la iniciació de les seves activitats delictives, i el paper que van tenir els CRAEs (educadors, altres joves tutelats, etc.) en la prevenció, retard o acceleració d’aquestes activitats. En el tercer estudi s’analitzen les diferències en competències emocionals i estils de vinculació entre joves tutelats interns i no interns a justícia, així com les diferències dels joves tutelats amb els no tutelats normalitzats, d’entorns desafavorits i de justícia juvenil.

Els resultats d'aquest estudi podeu trobar-los a l'apartat de publicacions.

Programes i Serveis per ajudar els joves ex-tutelats en el seu procés de transició a la vida adulta. Un estudi comparatiu entre Chicago (Illinois) i Barcelona (Catalunya). Aquest és un estudi realitzat en col·laboració amb el grup de recerca del Dr. Courtney de la Universitat de Chicago. Aquest estudi qualitatiu pretén analitzar les similituds i diferències, els punts forts i reptes d'ambdós sistemes de protecció pel que fa al suport als joves en la seva transició a la vida adulta. 

Els resultats d'aquest estudi podeu trobar-los a l'apartat de publicacions.

 

ESTUDIS EN CURS

Competències d’empleabilitat en joves tutelats: En estudis previs vàrem comprovar que si bé el percentatge de joves tutelats que s’insereixen laboralment és igual o fins i tot superior als joves no tutelats, aquests obtenen treballs poc qualificats i presenten una alta inestabilitat laboral. La majoria de joves tutelats tenen una baixa formació i un perfil inestable que suposa un gran repte pels centres que comencen a preparar els processos d’autonomia als 16 anys i lluiten per la seva inserció laboral que els permeti sobreviure. Aquests mateixos problemes s’observen en els pisos assistits. En aquests estudis vàrem observar que habilitats dels joves com perseverar, negociar, etc. eren els principals predictors d’una bona inserció laboral. Aquestes habilitats formen part del que anomenem competències d’empleabilitat, un conjunt de competències bàsiques i transversals per trobar i mantenir un lloc de treball en què progressar i desenvolupar-se professionalment. Aquestes competències es formarien a partir de la segona infantesa i especialment a partir de la pubertat en el marc de l’educació familiar. Per això el grup ha definit un model de competències d’empleabilitat que pugui ser treballat des dels CRAEs a partir dels 12 anys i que permetrien que als 16 pugui començar-se a treballar la sortida amb millors perspectives. Així mateix, el grup ha desenvolupat un test situacional de competències d’empleabilitat per ser usat pels centres per poder fer una avaluació dels joves i que al mateix temps tingui utilitats formatives. Aquest test està essent validat. Finalment, s'han analitzat les pràctiques que es desenvolupen als CRAEs que ajuden a desenvolupar les competències d’empleabilitat dels joves tutelats.

Competències socioemocionals en joves tutelats: En el primer estudi que vàrem realitzar vàrem observar que algunes competències com la regulació emocional estan directament relacionades amb la inserció sociolaboral. Altres estudis també indiquen que els joves tutelats tenen dèficits en les competències socioemocionals. Les competències socioemocionals són un conjunt de competències que permeten la gestió de les emocions pròpies i relacionar-se amb els altres de forma òptima pel que tenen un paper fonamental en la inserció social i laboral. Aquestes competències s’adquireixen en el decurs de la socialització amb l’ajut primer de l’entorn familiar i escolar, i en relació constant amb els iguals. Aquestes competències conformen el què s’anomena capital humà i social amb què el jove pot afrontar de forma exitosa els processos vitals, laborals i socials; i estan estretament vinculats als processos de resiliència. Desenvolupar aquestes competències és un gran repte pels joves tutelats. Molts d’ells parteixen de processos de vinculació no segura, i de models familiars amb greus mancances en aquestes competències. És per això que assolir aquestes competències ha de ser un dels eixos centrals en el treball educatiu que es desenvolupa en els CRAEs. Els instruments per mesurar competències emocionals amb més garanties psicomètriques són extremadament cars i majoritàriament estan en anglès. És per això que el grup ha desenvolupat un instrument tipus test situacional que són més fiables que els autoinformes, per poder ser utilitzat per la comunitat educativa en general i als CRAEs en particular. És un instrument que per un costat permet als educadors poder fer un diagnòstic dels seus nens i joves i poder així ajustar millor el pla de treball, i també serveix com a material educatiu. En aquests moments s'està validant el test. Així mateix, s'han elaborat guies d'activitats per treballar les competències socioemocionals.

Factors que incideixen en l'evolució positiva dels joves tutelats en els Centres Residencials d'Educació Intensiva (CREI): En aquest estudi s'estan analitzant les característiques dels joves atesos als CREI i la seva evolució així com les similituds i diferències en els programes d'intervenció dels CREI.

Factors que incideixen en el temps de permanència dels joves ex-tutelats en els recursos destinats a l'autonomia. En aquest estudi es fa una anàlisi dels recursos d'habitatge per a joves ex-tutelats, els factors que fan que els joves abandonin aquests recursos y les relacions educatives. 

Les resistències dels infants i adolescents acollits en CRAEs a l'acompanyament educatiu. L'estudi persegueix identificar les causes i comportaments de resistència, com els educadors les afronten i quines són les intervencions i factors que ajuden als joves a superar aquestes resistències.

Construint Vincles. Aquest és un projecte de mentoria entre iguals per a noies tutelades o extutelades i noies universitàries. Aquest projecte persegueix incidir en la prevenció de la violència de gènere, la xarxa social de suport i la millora de les habilitats socials. 

Campus d'excel·lència internacional U A B