En curs

Projectes en curs

 

Connect-EU Ciències Socials i Humanitats

 

L'objectiu general de Connect-EU és promoure la R+D catalana a nivell europeu en les ciències socials i les humanitats de forma transversal i aprofitant les sinèrgies de les àrees de coneixement de les institucions que formen el consorci tot contribuint a una major visualització a Europa dels interessos i el posicionament de les institucions de Catalunya dins aquest àmbit.

La visió del grup Connect-EU Ciències Sociales i Humanitats és esdevenir una eina d'anticipació en la estratègia de recerca catalana en SSH als programes europeus (especialment al Programa Marc).

 

Els objectius específics que s'esperen assolir a mig i llarg termini són els següents:

• Incrementar la massa crítica d'investigadors que participin i liderin projectes en SSH en el 7PM (curt-mig termini) dels diferents programes i àrees temàtiques.

• Augmentar la capacitat d'influència en tots els processos involucrats (elaboració de programes, processos d'avaluació, etc.).

• Posicionar favorablement la R+D Catalana en SSH de cara al 8PM.

• Impulsar la transferència de coneixement en les SSH en el marc dels projectes europeus.

 

Formen part del consorci de Connect-EU les institucions següents :

 

Centre d'Estudis Demogràfics (CED)

Fundació Centre d'Informació i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB)

Fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM)

Institut d'Estudis Internacionals de Barcelona (IBEI)

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Universitat de Barcelona (UB)

Universitat Pompeu Fabra (UPF)

 

FLOWS. Impacte dels sistemes de benestar local en la participació femenina en el mercat de treball i en la cohesió social

Data d'inici: 1/01/2011

Duració del projecte: 40 mesos

7è Programa Marc. Sistemes de benestar local que afavoreixen la cohesió social

Resum:  El propòsit d'aquest projecte és analitzar com la provisió del benestar local afecta la participació femenina en el mercat de treball i com a la seva vegada l'ocupació femenina afecta les trajectòries de vida (de dones i homes), les estructures de desigualtat, la cohesió social i per consegüent la sostenibilitat del model social europeu. S'han seleccionat dos tipus de provisió de benestar per la seva importància per a l'ocupació femenina: les cures als infants i a les persones grans i les inversions en capital humà (formació professional i formació continuada). A partir d'una comparació d'onze ciutats d'onze països europeus s'identificaran quines són la cobertura i la qualitat dels serveis, el "welfare mix" (públic, privat i mixt), les formes de partenariat i les estructures de governança més favorables per a l'ocupació de les dones i cohesió social. El projecte analitzarà l'autonomia dels actors polítics locals respecte a la formulació de les polítiques nacionals i de la Unió Europea, fent èmfasi en la cultura com a una important variable explicativa. Hom tindrà especialment en compte dues dimensions de la cultura: En primer llloc, la disposició de les dones a participar en el mercat de treball s'ha d'entendre com arrelada en la cultura, alhora que els ideals i valors culturals fan un important paper en com es perceben i s'assumeixen les polítiques com a pràcticament útils per part de les dones (així les definicions del que és una ‘bona mare’ varien tant social com geogràficament, atès que, per exemple, algunes mares prefereixen no fer ús de les llars d'infants sinó al contrari tenir cura elles mateixes dels seus fills). En segon llloc, els sistemes de valors i creences locals condicionen la creativitat dels actors polítics i d'altres interlocutors interessats i d'aquesta manera tenen una influència sobre les polítiques locals, que poden així divergir dels designis nacionals i internacionals. Així, doncs, el projecte proporcionarà elements per a comprendre com la cultura pot dificultar la transferabilitat de les millors pràctiques d'un país o localitat a d'altres. En suma, el projecte aplanarà el camí per a formular recomanacions basades en l'evidència en el camp de la política urbana per a la millora dels sistemes de benestar local a fi de fer progressar el creixement econòmic, l'ocupació femenina i la cohesió social.

Participants

1 AALBORG UNIVERSITET AAU Dinamarca

2 UNIVERSITAET HAMBURG UHAM Alemanya

3 UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA UAB Espanya

4 JYVASKYLAN YLIOPISTO JYU Finlàndia

5 THE PROVOST FELLOWS & SCHOLARS OF THE COLLEGE OF THE HOLY AND UNDIVIDED TRINITY OF QUEEN ELIZABETH NEAR DUBLIN TCD Irlanda

6 Masarykova univerzita MU República Txeca

7 KOZEP-EUROPAI EGYETEM CEU Hongria

8 POLITECNICO DI MILANO POLIMI Itàlia

9 TARTU ULIKOOL UT Estònia

10 UNIVERSITY OF LEEDS UL Regne Unit

11 Maison des Sciences de l'Homme Ange-Guépin MSHG França

12 DANSK RODE KORS (CREU ROJA DANESA) DRC Dinamarca

 

Xarxa internacional sobre llicències laborals per motius familiars "Leave policy and research"

 

Data d'inici i finalització: (2004- en curs)

 

La xarxa de recerca sobre polítiques de llicències parentals i per cura de dependents ("Leave policies and research" -LPR) posa l'èmfasi en les politiques laborals i de seguretat social previstes per donar suport a pares i persones amb responsabilitats de cura sobre tercers. Les mesures que estudia són les llicències per maternitat, per paternitat i llicències parentals, permisos per prendre cura de persones malaltes, accidentades o en situació de dependència; així com els drets de reducció o flexibilització de jornada laboral amb la finalitat de prendre cura. Alhora també s'interessa per les polítiques dirigides a tota la població per tal de millorar l'articulació entre la vida laboral, familiar i personal, incloent els diversos mecanismes d'interrupció de la carrera professional (per ex. llicències sabàtiques) o d'acumulació o estalvi del temps de treball (els anomenats "time accounts").

 

La xarxa compta amb prop de 40 investigadors i investigadores membres de més de 20 països -la gran majoria d'Europa, però també d'Austràlia, Canadà i els Estats Units-. Tots ells comparteixen interès en el coneixement i comprensió de les llicències parentals. Un dels seus propòsits és establir ponts de contacte i col·laboració entre investigadors, gestors i decisors polítics per aprofundir en l'avaluació i en la traducció pràctica dels resultats de la investigació comparativa en el disseny d'aquests tipus de polítiques.

 

La xarxa va ser fundada en un seminari que va tenir lloc a Brussel·les l'any 2004, organitzat conjuntament pel Centre d'Estudis sobre Família i Població de Flandes (Centrum voor Bevolkings- en Gezinsstudie -CBGS) i la Thomas Coram Research Unit (TCRU) de l'Institut d'Educació de la Universitat de Londres. La xarxa es basa en un treball de col·laboració internacional previ iniciat l'any 1986. La seva activitat bàsica és la celebració d'un seminari anual al que assisteixen els membres (Brussel·les 2004, Londres 2005, Lisboa 2006, Budapest 2007) seguit per la publicació d'un informe anual amb les ponències presentades i una revisió sobre el desenvolupament de les polítiques i recerques nacionals sobre llicencies parentals en els països que formen la xarxa, així com novetats bibliogràfiques sobre el tema. Les publicacions, adreces de contacte i presentacions als seminaris anuals es poden trobar a la web de la xarxa ubicada al Danish Institute of Social Research.

 

Participants

 

Els membres de la xarxa el juliol de 2007 són investigadors dels següents països i institucions:

 

1. Australia: Australian Institute of Family Studies, Melbourne; School of Political Science and International Studies, University of Queensland

2. Austria: Österreichisches Institut für Familienforschung, Vienna

3. Bèlgica: Centrum voor Bevolkings en Gezinsstudie (Population and Family Study Centre), Brussels; Unité d'Anthropologie et de Sociologie (ANSO), Université Catholique de Louvain

4. Canadà: Department of Sociology and Anthropology, Carleton University, Toronto; Télé-université, Université du Québec à Montréal

5. República Txeca: Department of Demography and Geodemography, Faculty of Science, Charles University, Prague

6. Dinamarca: Danish National Institute of Social Research, Copenhagen

7. Estonia: Department of Sociology and Social Policy, University of Tartu; Department of Social Security, Ministry of Social Affairs

8. Finlàndia: Childhood and Family Unit, STAKES (National Research and Development Centre for Welfare and Health), Helsinki; KELA (Social Insurance Institution), Helsinki

9. França: CNRS MATISSE, University of Paris 1, Centre d'Economie de la Sorbonne

10. Alemanya: Anakonde GbR, Kronach, Bavaria; European Strategy Development, Familienservice GmBH

11. Grècia: Institute of Social Protection and Solidarity, Athens

12. Hongria: National Centre for Family and Social Policy, Budapest

13. Islàndia: Department of Sociology and Gender Studies, University of Iceland, Reykjavik

14. Irlanda: Department of Statistics/Centre for Gender and Women's Studies, Trinity College Dublin

15. Itàlia: Social Psychology Department, Faculty of Education, University of Modena and Reggio Emilia

16. Holanda: Policy Advisor on Work and Care, Ministry of Social Affairs and Employment, The Hague

17. Noruega: Department of Sociology and Political Science, NTNU (Norwegian University of Science and Technology, University of Trondheim

18. Portugal: Institute for Social Sciences, University of Lisbon

19. Eslovènia: Institute for Economic Research, Ljubljana

20. Espanya: Department of Sociology, Universitat Autònoma de Barcelona

21. Suècia: Department of Technology and Society, Skövde University; Indiana University-Indianapolis; Department of Psychology, Göteborg University

22. Regne Unit: Thomas Coram Research Unit, Institute of Education University of London; School of Social Work and Psychosocial Sciences, University of East Anglia, Norwich

23. Estats Units: Institute for Child and Family Policy, Columbia University, New York

 

 

Campus d'excel·lència internacional U A B