Comunicació per al canvi social i la mediació intercultural en el Mediterrani

Date: 
07.05.2018

El 14 de març de 2018 va tenir lloc la sessió titulada Comunicació per al canvi social i la mediació intercultural en el Mediterrani organitzada pel programa interuniversitari de IEMed, Aula Mediterrània, en l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona.

La citada sessió va ser presentada i moderada per Teresa Velázquez, Catedràtica de Periodisme i Coordinadora Acadèmica del Màster Crossing the Mediterranean: towardsInvestment and Integration (MIM) en la UAB; i va comptar amb la participació de Çiğ*demBozdağ (Professora del Departament de Nous Mitjans, Facultat de Comunicació, Universitat Kadir Has, Istanbul), Helena Nassif (Directora executiva de Recursos d'Organització Cultural, Beirut) i Laia Vila (Delegada a la Regió del Magreb de NOVACT, Barcelona).

La trobada forma part del seminari interdisciplinari de vessant acadèmic celebrat els dies 13 i 14 de març de 2018; complementari al cicle de conferències (2017-2018) organitzat pel programa interuniversitari de IEMed. El Seminari va reunir a especialistes que van presentar les seves últimes recerques vinculades al món àrab i mediterrani. L'apoderament de les dones, la iniciativa empresarial d'immigrants, les minories religioses i llibertat d'expressió en societats arabo-islàmiques o la influència de Xina en el Mediterrani, van anar només algunes de les qüestions discutides en aquesta edició.

 

Comunicació per al canvi social i la mediació intercultural en el Mediterrani. D'esquerra a dreta, Ciğdem Bozdağ, Teresa Velázquez, Helena Nassif y Laia Vila.

Amb la seva ponència Xarxes socials com a espai per a la interacció social a Turquia?, la professora Çiğ*dem Bozdağ tracta el tema de la comunicació intercultural entre diferents grups en els mitjans socials a Turquia. Especialment a Istanbul, ciutat cosmopolita de més de 15 milions d'habitants en la qual la diversitat possibilita una extensa recerca sobre l'ús, la forma en la qual es construeixen els grups, les relacions entre els usuaris i les raons que porten a grups de població a sociabilitzar i establir relacions a través de les xarxes socials.

El contacte social entre ells genera una sèrie de relacions i sentiments recíprocs que permeten l'estudi de qüestions relacionats amb la psicologia social i de les situacions prèvies a aquest tipus de relacions. Moment en el juguen un paper fonamental els estereotips preconcebuts entre els grups i el grau d'exposició a l'opinió pública al que es veuen sotmesos els individus, tant respecte a altres grups, com al seu propi. Les diferències són articulades com a manera de classificació del subjecte en un grup determinat. Durant el contacte social, l'individu va a anar desenvolupant una psicologia diferent a la inicial que facilita la seva integració en la comunitat.

Els mitjans socials compten amb un enorme potencial per proporcionar espais socials de contacte i diversitat, que si, certament propicien l'enteniment mutu, també ho són per a comentaris feridors. Els usuaris tendeixen a evitar a les persones amb opinions diferents. Tendència que condueix a crear contextos de xarxes socials cada vegada més homogenis. La por al diferent s'estén per molts països i condueix a situacions d'intolerància i autocensura. És el cas de la Primavera Àrab que comença amb el suport de les xarxes socials a les manifestacions civils; seguit d'una instrumentalització de les mateixes per part dels governs per perseguir, controlar i amenaçar a les persones mitjançant procediments judicials legals. Tot això ve acompanyat d'una censura en les publicacions crítiques, bloqueig de llocs web o manipulació de l'opinió pública. Tal pressió porta a l'ús de missatgeria instantània i a la creació de grups tancats, que acaben igualment sent homogenis.

Helena Nassif, exposa les seves Preguntes sobre la mobilitat cultural i la migració a través del Mediterrani entre la teoria i la pràctica. En la seva ponència tracta el tema del cafè, com a Espai Moralitzador a Beirut: Televisió i Cafè, cultura durant el Ramadà, fruit de la seva recerca per al treball de 2016 Moralising Spacein Beirut: Television and Cafè Culture DuringRamadan in Sabry, Tarik and Khalil. Joe F. ArabCultural Times: Mitjana, The Temporal andPublicness. London: I.B. Tauris.

La cultura del cafè està en el cor de la vibrant ciutat, de la seva vida social i política ja en 1943 i fins a l'inici de la Guerra Civil Libanesa (1975-1990). En aquell moment d'independència i prosperitat, Beirut va experimentar un augment de població. La ciutat va créixer físicament permetent-li fer-se càrrec de l'afluència d'immigrants i refugiats procedents de països veïns governats per polítiques inestables. Tots aquests canvis van recolzar l'augment de cafès moderns en els quals activistes polítics, intel·lectuals, artistes, periodistes i locals passaven el seu temps.Després de la guerra, en 1990, la cultura del cafè es va convertir en una mescla d'establiments locals i nous cafès pertanyents a cadenes internacionals. Els desacords i les tensions que van desencadenar la lluita no estaven del tot resolts. El cafè proporciona a la societat en temps de tensió i inestabilitat política, un lloc de discussió sí, però també d'esplai.

Els cafès són també llocs per la sociabilización i el debat. El Cafè Rawda a Beirut continua sent un bon exemple d'això, malgrat explicar ara amb pantalles de televisió i de la prohibició de la venda i consum d'alcohol en l'establiment; canvi que ha portat a una diferenciació de la clientela entre conservadors i progressistes. El bon acolliment dels cafès ve donada per la idealització de la imatge del passat, la conservació del vell, del record, que produeix un sentiment nostàlgic que no coneix sector social, ni tendència política, ni religió. Reunint d'aquesta manera a grups heterogenis en un mateix espai.

Laia Vila resideix entre Barcelona i el Marroc des de l'any 2010, data des de la qual treballa en el sector social i de relacions internacionals, tant de l'àmbit públic com a privat. Especialista al món àrab, ens presenta la seva ponència La participació de la societat civil en la prevenció de violència extremista: el Cas de Tunísia. (Theparticipation of civil society in the prevention ofviolent extremisms: the casi of Tunisia).

La Unió Europea està invertint especialment a Tunísia, escenari de la Primavera Àrab, en el qual no obstant això és alarmant el creixent nombre de grups extremistes violents i atacs terroristes, a les quals el govern està tractant de donar fi des de 2015 a través de l'implemento de mesures antiterroristes d'efectivitat qüestionable. A més, l'abocament de diners en suport a projectes de la societat civil, revela una descoordinació entre les iniciatives que no ajuda a millorar la situació. L'enllaç entre la intensa labor de les ONG i el món acadèmic seria un pas important. Les ciències socials jugarien un paper fonamental tant en la comprensió de la realitat com en la capacitat de crítica de la mateixa; buscant-se, en última instància, alternatives i solucions que millorin la realitat en la qual s'habita. El problema és que, en la teoria, sembla senzill, en canvi en la pràctica, ens trobem amb un món fragmentat, en el qual no és d'estranyar que es recorri a una comunitat de persones d'idees afins; amb una mateixa visió de la realitat. Una realitat parcial i distorsionada que condueix a discursos d'odi en els mitjans socials virtuals (online) i que poden acabar per convertir-se en una forma de control de les opinions crítiques. Per això, es proposa implementar canvis socials atenent a tots dos espais d'acció, online i offline.

Després d'una breu entrevista després de la sessió de Comunicació per al canvi social i la mediació intercultural en el Mediterrani, Laia Vila afegeix que haurien de posar-se en pràctica encara més Planes per a l'extermini de l'extremisme violent, alguns ja han estat iniciats per Pla d'acció de Nacions Unides per BankinMoon Assemblea Nacional. Laia proposa plans de “atac des de l'interior” en els cercles d'educació escolar, participació ciutadana, joventut, tractant d'arribar a les categories més excloses de la societat. Ens recorda a més que la Islamofobia, la Islamofobia feminista, el Racisme, la Religió i l'Autoritarisme són també formes d'extremisme violent que cal combatre d'igual manera.

Enllaços:

Campus d'excel·lència internacional U A B