QUÈ ÉS LEMLA

 

LEMLA. Laboratori per a l'estudi dels materials lapidis a l'Antiguitat.

ORIGEN I HISTÒRIA

El LEMLA neix a finals de la dècada dels 70, quan els professors Aureli Álvarez i Isabel Rodà inicien una col·laboració entre geologia i arqueologia amb la que es consolidarà una línia de recerca: l'estudi dels materials lapidis emprats a l'antiguitat en la Península Ibèrica.

Sistema d'emmagatzematge del LEMLA

Durant aquesta primera etapa, l'estudi es centra en els suports epigràfics i els materials escultòrics localitzats en jaciments del nordest de la península. L'any 1978 realitzen el primer mostreig a la Seu d'Egara a Terrassa, prestant especial atenció a l'estudi dels materials dels suports epigràfics. Els resultats d'aquest estudi es publiquen el 1981 amb el títol Epigrafia Romana de Terrassa amb l' apèndix Estudi dels materials de les inscripcions romanes de Terrassa.

32.jpg
Mostreig a la Seu d'Egara (Terrassa), 2015

Al llarg de la dècada dels 80 es va seguir mostrejant els materials procedents de contextos arqueològics però també els procedents de pedreres, així com d'altres àrees d'extracció de matèria prima, amb l'objectiu de reunir una mostra de materials que servís de col·lecció de referència per estudiar les mostres arqueològiques, objecte d'estudi. L'àrea d'extracció de les mostres també s'amplia, doncs no es va centrar únicament a Catalunya sinó que es van obtenir mostres de les pedreres més importants a l'antiguitat de tota la conca del Mediterrani. D'aquesta manera la col·lecció esdevé cada vegada més gran i completa.

La dinàmica de col·laboració entre geologia i arqueologia es consolida en aquests primers anys establint uns protocols bàsics d'estudi i dipositant totes les mostres i contramostres en el Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta interdisciplinaritat va donar com a resultat nombroses publicacions i activitats de difusió científica, així com la creació d'una col·lecció de materials lapidis de referència internacional.

Prospecció de mostreig de material
de l'equip d'investigació en una pedrera

L'any 2000, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya creen l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) a Tarragona, els estatuts de la qual es publiquen en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, número 3.143, el 19 de maig de 2000, actualitzats el 2005. L'ICAC té com a finalitat la recerca, la formació avançada i la difusió de la civilització i la cultura a la Mediterrània, des de la protohistòria fins a l'antiguitat tardana, en totes les seves expressions materials i immaterials. És tracta del centre de referència català en aquest àmbit.

 

Contramostres arqueològiques i plaques de
pedrera dipositades en la UEA de l'ICAC

L'any 2005 es crea la Unitat d'Estudis Arqueomètrics (UEA) de l'ICAC, amb la professora Isabel Rodà com a directora científica. Aquesta unitat té per objectiu aplicar tècniques analítiques als materials arqueològics inorgànics (pedres ornamentals, materials de construcció i ceràmiques) com a mètode pel seu estudi. Aquest any també es signa un conveni marc de col·laboració entre la UAB i l'ICAC que permetrà, entre altres coses, la fusió de les col·leccions de materials lapidis del LEMLA i de l' ICAC sota la supervisió de l'equip de la Unitat d'Estudis Arqueomètrics. En aquest moment, es posa en marxa la digitalització de totes les mostres recopilades des dels anys 70 per Aureli Álvarez en una base de dades. Igualment, es dota a la UEA de les eines i l'equipament necessari per aplicar les tècniques d'anàlisi, i també es trasllada la col·lecció del LEMLA, fins ara dipositada en el Departament de Geologia de la UAB, al Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la universitat. Concretament, aquí es dipositen les mostres de pedreres, de plaques de tallers marbristes i les contramostres de materials arqueològics ja estudiades. Mentre que les llàmines primes de les mostres de pedreres i de materials arqueològics es traslladen a l'ICAC amb la finalitat de servir de referència pels estudis i projectes de la Unitat d'Estudis Arqueomètrics. 

Mapa de situació de les pedreres de marmora en el mediterrani.

Al gener de 2007, la professora Isabel Rodà es nomenada directora de l'ICAC, càrrec que exercirà fins al desembre de 2012. Durant aquest període, la professora Rodà desenvoluparà un importantíssim paper en la consolidació d'aquesta línia de recerca, tant en àmbit nacional com internacional.

L'any 2015 es signa un conveni de col·laboració amb la Universitat de Saragossa (UniZar) gràcies al qual, la professora titular Pilar Lapuente Mercadal comença a formar part de l'equip de recerca del LEMLA alhora que col·labora com assessora a l'àrea de geologia de la UEA. D'aquesta manera, s'uneixen les col·leccions de les tres institucions (UAB, ICAC, UniZar), cosa que permet augmentar les dades de referència sobre els materials lapidis a Hispania.

Mostres de pedrera procedents
de la col·lecció de UniZar.

La professora Lapuente és especialista en l'aplicació de la petrologia i geoquímica per la caracterització de material arqueològic lapidi amb l'objectiu de conèixer les pedreres de procedència dels materials i completar el coneixement sobre la cultura material de diferents èpoques històriques, especialment la romana. Per tant, la incorporació de la professora Lapuente permetrà sumar esforços i coneixements per projectar aquesta línia de recerca a nivell internacional.

 

L'any 2009 és un punt d'inflexió per a l'equip de recerca degut a l'organització del Congrés Internacional de la Association for the Study of the Marble and Other Stones In Antiquity (ASMOSIA) IX. Aquesta associació d'ASMOSIA té per objectiu promoure l'intercanvi entre els seus membres de totes les àrees d'estudi relacionades amb el marbre i altres pedres ornamentals d'interès artístic i històric. En aquesta trobada científica es presenten tres publicacions importants realitzades per l'ICAC, concretament per l'equip de la UEA-LEMLA. És tracta del monogràfic El marmor de Tarraco/Tarraco Marmor. Explotació, utilizació i comercialització de la pedra de Santa Tecla en època romana /The Quarrying, Ús and Trade of Santa Tecla Stone in Roman Times, (Álvarez et al. 2009a), el catàleg de l'exposició que es va realitzar amb motiu del congrés: Marbles and Stones of Hispània. Exhibition catalogo (Álvarez et al. 2009b), i la tesi doctoral de la Sra. Anna Gutiérrez: Roman Quarries in the Northeast of Hispània (Modern Catalonia).

 

Publicacions presentades en l'ASMOSIA IX el 2009

Cal destacar l'esforç d'organització que va suposar la celebració d'aquest congrés internacional amb un total de 219 participants, entre comunicacions orals i pòsters. Aquest ASMOSIA va permetre donar a conèixer la gran quantitat d'estudis que s'estaven desenvolupant en la Península Ibèrica, així com consolidar línies de recerca entorn als materials hispans. És en aquest moment quan és consolida la importància de l'estudi dels materials hispans i es dóna a conèixer a la resta de comunitat científica els grans avenços en aquest àmbit d'estudi al nostre país. Les actes d'ASMOSIA IX van ser publicades per l'ICAC l'any 2012.

Actualment l'equip de recerca del LEMLA dur a terme varis projectes de recerca propis, així com col·laboracions en projectes externs.

LA COL·LECCIÓ

La col·lecció del LEMLA es compon, com hem indicat, de mostres de pedreres procedents de la Península Ibèrica i de tota la conca mediterrània, així com d'una gran varietat de mostres arqueològiques procedents de jaciments arqueològics nacionals i internacionals. A més d'aquestes mostres, també compta amb un conjunt de mostres procedents de talllers marbristes de les varietats comercials actuals.

En total la col·lecció està formada per:

Taula de referència de caracterització
per catodoluminiscencia de marbres blancs

 

• 2355 mostres de pedrera

• 468 mostres de marbrista, és a dir, mostres de marbres emprats en l'actualitat.

• 4591 mostres arqueològiques, proporcionades per membres del LEMLA i de la UEA, així com les mostres d'estudis externs.

• Hi ha registrades 239 localitats, és a dir, els llocs en els que s'han pres les mostres (tant de pedreres com de jaciments arqueològics, de les quals 188 són nacionals. 

• Hi ha registrades 239 localitats, llocs en què s'han pres mostres (tant de pedreres com de jaciments), de les quals 188 són nacionals.

• 3872 llàmines primes

• 398 mostres de catodoluminiscencia

 

Això fa un total de 7415 registres de mostres dipositades en el LEMLA i en l'UEA de l'ICAC, a aquest nombre cal afegir les mostres corresponents de la col·lecció de l'UniZar. Tot plegat, és tracta d'una de les col·leccions europees més importants per l'estudi dels materials lapidis emprats a l'antiguitat.

EQUIPAMENT

  • Lupa ZEISS Stemi 2000-C

  • ZEISS KL 1500 LCD and KL 2500 LCD (Cold Light Sources)

  • Càmera SPOT Insight 2 Mp CCD per a la lupa microscopi binocular amb programari SPOT Advanced (4.0.5)

  • Microscopi de llum polaritzada NIKON Eclipse 50iPOL, a 30x, 60x i 150x

  • Microscopi de llum polaritzada NIKON Eclipse 50iPOL, a 30x, 60x i 150x, amb un dispositiu acoblat CITL CL8200 Mk5-1

  • Microscopi de llum polaritzada NIKON Eclipse 50iPOL, a 30x, 60x i 150x, amb un detector de raigs X Amptek Axis SDD acoblat

  • Càmera NIKON DS-Fi2 amb el suport del programari de tractament d’imatge NIS-Elements D

  • Serra RUBI DR-350

  • Trepant tornavís amb adaptador per a broques de corona de diamant (8-15 mm) compacte sense fil DeWALT DC 722

  • Material per al mostreig de peces arqueològiques i de pedreres

  • Material per a la preparació de mostres per fer anàlisi d’isòtops estables de C i O

 

Campus d'excel·lència internacional U A B