Enric Pujol i Casademont

 

Enric Pujol (Figueres, 1960). Doctor en Filosofia i Lletres –especialitat d’Història– per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor de El descrèdit de la història (1993) i de Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània (1995), llibre que va merèixer, l’any 1998, el premi Enric Prat de la Riba concedit per l’Institut d’Estudis Catalans. Aquestes dues obres mostren el seu interès per la historiografia i la història dels historiadors, que ha desenvolupat en d'altres títols, sobretot en el Diccionari d'historiografia catalana (2003) –del qual en fou el codirector, junt amb Jordi Casassas, i que dirigí Antoni Simón- i en el llibre Història i reconstrucció nacional. La historiografia catalana a l'època de Ferran Soldevila (2003) –síntesi de la seva tesi doctoral, llegida el 2000 i que va merèixer el premi extraordinari de doctorat l'any 2003. L'historiador Ferran Soldevila és un dels autors en què s’ha especialitzat, raó per la qual n’ha editat els reculls Textos d’història i política, 1924-1967 (1994) i Noms propis (1994), i ha tingut cura de la publicació dels seus Dietaris de l’exili i el retorn (2 vol, 1995-2000) i de Els dietaris retrobats (2007). També han atret la seva atenció figures destacades de la cultura contemporània com l’escriptora Rosa Leveroni –de qui publicà, conjuntament amb Abraham Mohino, les Confessions i quaderns íntims (1997)–, Salvador Dalí, Alexandre Deulofeu, el poeta Carles Fages de Climent –del qual ha comissariat l’exposició i el catàleg Carles Fages de Climent. Poètica i mítica de l’Empordà (2002-2003), junt amb Rafael Pascuet- o Jaume Miravitlles –figura central del llibre col•lectiu La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (2006), coordinat conjuntament també amb Rafael Pascuet.

Ha combinat el seu interès per les personalitats significatives amb les visions de conjunt de la història cultural i política en obres com La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia (1996) i Història de l’Institut d’Estudis Catalans (2 vol, 2002-2007), ambdues redactades conjuntament amb Albert Balcells. I ha realitzat un intent de sistematització global del pensament polític català en l'obra col·lectiva Pensament polític als Països Catalans 1714-2014 (2007), que ha dirigit junt amb Jaume Renyer. Darrerament ha tingut cura de l'aplec d'intervencions parlamentàries del polític Francesc Ferrer i Gironès: Llengua i país (2007).

Un altre centre d'interès ha estat la temàtica dels exilis. En aquest àmbit, ha coordinat els volums col•lectius L’exili català de 1936-39. Un balanç (2003) i L'exili català de 1936-39. Noves aportacions (2006). I ha redactat, amb Felip Solé, el llibre Exilis (2007). Així mateix, ha estat el comissari, junt amb Jaume Santaló, del Museu de l’Exili de La Jonquera (2001-2007).

Ha estat director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (2004-2005) –actuació que li valgué la medalla de la fidelíssima vila de Perpinyà concedida per l'ajuntament de la ciutat- i Coordinador de l'Àrea d'Història i Pensament Contemporani de la Generalitat de Catalunya (2005-2007) –càrrec que li comportà assumir la responsabilitat del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis i del Centre d'Història Contemporània de Catalunya; aquest darrer en estreta col·laboració amb Lluís Ferran Toledano, director de projectes. Darrerament, des de 2007, ha estat professor associat a la UAB.

Campus d'excel·lència internacional U A B