Línies de Recerca

El grup d’Història Moderna MANUSCRITS vol desenvolupar una activitat investigadora integral: producció de monografies i articles en revistes especialitzades, divulgació de la recerca a través de mitjans audiovisuals (TV, Ràdio, etc.), i execució de convenis i projectes finançats sobre la línia de recerca d'identitats, cultura i pensament polític català.

En els últims anys, el tema de la contemporaneïtat o antiguitat de les nacions, a més de convertir-se en un aspecte fonamental en el debat teòric sobre el nacionalisme, ha impactat poderosament en els estudis històrics. Les investigacions empíriques dels historiador/es medievalistes i modernistes han posat al descobert les arrels de les nacions, qüestionant el divulgat paradigma de que les nacions serien un invent dels nacionalismes contemporanis.

El propòsit del grup d'investigació d'Història Moderna Manuscrits és rastrejar les identitats nacionals en l'Espanya i la Catalunya modernes i veure com la seva conformació cultural i simbòlica entronquen amb els projectes i realitats polítiques corresponents a les primeres etapes de l'estat modern espanyol.


UNA PROBLEMÀTICA DEL PRESENT QUE FA NECESSÀRIA L’ANÀLISI DEL PASSAT

L’existència d’una formació històrica catalana diferenciada i de difícil encaix en el si de l’estat espanyol sorgit arran de la derogació del franquisme- l’anomenat “estat de les autonomies”-, és una qüestió nuclear del present i del futur polític català i espanyol. Tanmateix, aquesta no és una problemàtica nova, ni tan sols emmarcable en el món contemporani, sinó que té unes arrels històriques que es remunten a l’època de l’emergència d’un doble fenòmen: l’aparició dels estats moderns europeus i l’emergència d’unes identitats nacionals que es conformaren de forma paral·lela (i en ocasions de manera “marginal” o “oposada”) a aquestes noves realitats polítiques.

Aquest procés històric doble arrenca dels segles baixmedievals i acaba cristal·litzant a l’època de les revolucions liberals amb unes formes polítiques -els estats unificats contemporanis- i unes altres identitàries -els nacionalismes- que avui dia encara són plenament vigents. L’objectiu fonamental del Grup de Recerca d'Història Moderna Manuscrits és arribar a un coneixement global d’aquest procés i divulgar els seus resultats tant a nivell català com a nivell internacional.

Per poder comprendre adequadament la lògica d’aquest procés, és necessari contemplar, a més dels desenvolupaments institucionals, socials i econòmics i dels xocs político-militars; els fluxos i els conflictes que es van produir també en l’esfera de les idees, els símbols, i els referents culturals i identitàris; aspectes, tots aquests, que alimenten intel·lectualment la pràctica política, alhora que hi tenen el seu germen fonamental. Aquest tipus d’anàlisi, però, no és gens fàcil. Les connexions entre els processos de construcció política estatal i les evolucions ideològicoculturals i emocionals que conformen els sentiments nacionals tenen un caràcter complex, la qual cosa fa que sigui necessari contemplar plans o nivells històrics prou diversos. Així cal fer atenció a les elaboracions teòriques –polítiques o identitàries- de les elits intel·lectuals; a les directrius i pràctica política de les classes governants; a les característiques i efectes dels desenrotllaments institucionals, legals i fiscals sobre les distintes classes i estaments socials; a la capacitat i voluntat dels grups dirigents per transmetre ideals polítics i nacionals al conjunt de la comunitat; als instruments de propaganda i legitimació creats o disponibles; a l’impacte dels conflictes (especialment les guerres) en la conformació de les identitats i de les contraidentitats, etc.

Altrament, no es pot perdre de vista que la modelació d’aquestes estructures estatals i de les corresponents identitats nacionals és dona en un marc global europeu occidental, en què els diferents “casos territorials”, lluny d’esdevenir compartiments estancs, formen part d’un tot interelacionat, tant pel que fa al món de les idees, com als àmbits econòmics, polítics i militars. És més, cal recordar que les mateixes identitats nacionals agafen sentit i definició per les contraidentitats que generen.

Campus d'excel·lència internacional U A B