Projecte CNRS

El Grup d’Història del Parlamentarisme participa, com a partner, en el projecte de cooperació europea finançat pel CNRS de França (2016-2020): “Politique et corruption : histoire et sociologie comparées à l’époque contemporaine”.
Coordinat per Frédéric Monier (Centre Norbert Elias, École des Hautes Études en Sciences Sociales) compta amb la col·laboració de centres d’investigació d’Alemanya, Canadà, Espanya, França i Romania

 

DADES DEL PROJECTE
Títol: Politique et corruption : histoire et sociologie comparées à l’époque contemporaine
Durada: 4 anys (2016-2020)
Entitat finançadora: CNRS National Centre for Scientific Reserch (França)
Import de la subvenció: 34.460€
Investigador coordinador: Frédéric Monier
Nombre d’investigadors: 7
Països participants: Alemanya – Canadà – Espanya – França - Romania

Partners francesos:
Coordinador: Frédéric Monier
    Centre Norbert Elias, École des Hautes Études en Sciences Sociales (Marseille)
Institut: CNRS: InSHS
Altres organismes:
    - Olivier Dard, laboratoire UMR (Paris)
    - Cesare Mattina, laboratoire LAMES UMR, Laboratoire Méditerranéen de Sociologie, MMSH -     Maison méditerranéenne des sciences de l’Homme (Aix-en-Provence)

Partners estrangers:
 Alemanya
Coordinador: Jens Ivo Engels (Institut für Geschichte, Technische Universität Darmstadt     (Darmstadt)
Altres organismes: Andreas Fahrmeir, Historisches Seminar, Goethe Universität Frankfurt/M. (Frankfurt am Main)

Canadà
Coordinador: Martin Meunier (CIRCEM, Centre interdisciplinaire de recherche sur la citoyenneté et les minorités , Faculté des sciences sociales, 120 Université, Pavillon des Sciences sociales, Ottawa, Ontario, Canada

Espanya
Coordinador: M. Gemma Rubí Casals (Grup d’Historia del Parlamentarisme, Universitat Autònoma de Barcelona

Romania
Coordinador: Silvia Marton (GRIPS, New Europe College- Fundatia noua Europa, Institute for Advanced Study (Bucharest)

OBJECTIUS DEL PROJECTE
El projecte s’emmarca en la història de la transformació de societats europees i nord-americanes, a partir de l’any 1800. Aquests processos històrics són vistos des del prisma dels debats sobre la corrupció. Es tracta de considerar aquesta qüestió com una porta d'entrada, per una millor comprensió de les pràctiques d'influència i de les tècniques «micro polítiques», però també dels sistemes de normes i dels debats públics, en totes les seves formes.

La hipòtesi subjacent és que, a partir de finals del XVIII i en el segle XIX, la corrupció es va constituir en una qüestió política. En aquest sentit, es pot afirmar que la corrupció, sovint associada, des del segle XVIII fins a avui, com a un producte del arcaisme, és pel contrari un producte polític de la modernitat. Des d’aquest punt de vista, l’anàlisi política comparada d’ampla espectre – d’Amèrica del Nord a l’Europa oriental, incloent l’Europa mediterrània- es presenta com una proposició científica pluridisciplinar i innovadora.

Tres direccions d’investigació decanten les hipòtesis generals que s’han d’investigar:

1°) Corrupció, endarreriment: gènesi i difusió de llegendes negres
Es tracta de situar l'origen, polític i cultural, dels discursos que denuncien la corrupció com un mal lligat a un estat de coses antigues a reformar (o a abolir radicalment), i inventen una teoria dels climes polítics: una geografia moral de l’honestedat.

2°) La «bona causa» i les seves matrius ideològiques
Es tracta de recolzar-se en els treballs realitzats, des dels anys 1990, sobre les famílies d'idees sorgides de la Il•lustració que lliguen poder polític i virtut cívica, per a plantejar, més profundament  la qüestió d'una pluralitat de projectes modernitzadors.
S'espera així una millor comprensió de la situació específica de la lluita contra la corrupció, objecte de consens públic i, simultàniament, de conflictes polítics.

3°) La micro-política a prova : elits i modernització
Aquesta tercera direcció d'investigació pretén explorar la manera com els processos de modernització política transformen les tècniques d'influència i d'interessos emprades per les elits, la legitimitat del qual està sotmesa als nous valors públics.
 

Campus d'excel·lència internacional U A B