Tècniques de traducció

Seguim les tècniques següents que presentem per ordre de preferència:

1) El concepte ja existeix en la llengua/cultura meta:
  

  - equivalent: es tracta d’una traducció «total», que inclou tot el sentit del terme original. Un exemple seria el cas del terme mi rtag pa, que s'ha traduït sovint com impermanència a causa de la influència directa de l'anglès (impermanence). En aquest cas, atès que impermanència no consta en els diccionaris (encara que es podria arribar a formar afegint el prefix in- a permanència), MARPA term considera més coherent utilitzar un terme ja existent en la llengua que recull el significat complet del terme original: transitorietat, en comptes d'un neologisme innecesari. En aquest cas, transitorietat és un equivalent total;

       - equivalent contextual : s'utilitza com a equivalent un terme català ja existent el concepte del qual no cobreix la totalitat del concepte budista (al qual al•ludeix el terme tibetà/sànscrit). Aquesta tècnica es pot acceptar com a procés d'enriquiment del referent de la cultura d'arribada. Alguns exemples d'aquest tipus serien els termes ment, consciència, vacuïtat i sofriment.
 
2) El concepte no existeix en la llengua/cultura meta:
    

  - acunyament: és una proposta de creació d'un terme inexistent en la llengua/ cultura d'arribada. Es tracta de l'opció que considerem més adequada perquè facilita la comprensió del lector, ja que pot deduir el significat del nou terme que està llegint amb major facilitat que si simplement es fa un calc o s'adopta un préstec (sigui de l'idioma que sigui). Per exemple, considera que existeixen tres tipus de sofriment, i s'ha optat per traduir el primer tipus, que correspon al concepte ordinari de sofriment, per sofriment pel dolor, en comptes d’utilitzar el calc tradicional, sofriment del sofriment, el significat del qual no queda gaire clar per al lector, no sols per la repetició de sofriment sinó per la construcció gramatical, que és poc afortunada;

       - traducció perifràstica: s'explica el concepte utilitzant diverses paraules, o fins i tot una frase, de manera que es clarifiqui el seu significat. Exemple: qui ha despertat;

       - calc: és una traducció literal, lèxica, del terme tibetà o sànscrit. Exemples d'aquest cas serien els termes despertar o sofriment pel canvi.
És important diferenciar entre el calc i l'equivalent contextual, atès que el terme que s'usa en castellà o català, en cas de ser un calc, hauria d'entendre's una mica diferent d'allò que suggereix a primera vista per a un lector llec en aquest tema.
Per exemple, sofriment és un equivalent contextual perquè, encara que el concepte budista vagi molt més enllà del concepte que habitualment li atribueïx el lector aliè a l'àmbit budista, si que inclou (i fa referència en algunes ocasions) al concepte de sofriment tal com ho entenem habitualment. És a dir, que la paraula en català amplia el seu significat. No obstant això, en el cas del calc, la paraula canvia totalment de significat; per exemple, sofriment pel canvi és un concepte totalment nou per a un lector general. Un últim apunt en referència a aquesta tècnica és que MARPA term ha decidit revisar els calcs de l'anglès ja instal•lats en cas que siguin incorrectes (per exemple, seres sintientes en castellà);

       - prèstec: és la no traducció d'un terme tibetà o sànscrit. Simplement s'adapta al sistema de la llengua d'arribada. Seria el cas, per exemple, dels termes bodisatva, buda i dharma. En aquest sentit, vam seguir el criteri i la terminologia de Martínez de Sousa (2001:129), segons el qual els préstecs poden estar integrats (és a dir, completament adaptats al sistema fonològic i gràfic del català; exemple: buda) o aclimatats, en cas que l'ús ja estigui fixat d'aquesta forma (és a dir, que no estan completament adaptats al sistema fonològic i gràfic del català; exemple: dharma).
Campus d'excel·lència internacional U A B