Joan Carbonell

carbonell.fw_.pngJoan Carbonell Manils és Doctor en Filologia Clàssica i professor titular de Filologia Llatina de la UAB; ha estat Secretari del Departament de Filologia Clàssica (1992-1997), Coordinador de la titulació de Filologia Clàssica (2000-2001), Vicedegà d’Estudis de la Facultat de Filosofia i Lletres (2001-2002), Delegat del rector per a Estudis (2002-2003) i Vicerector d’Estudiants i Cultura (2003-2009). Durant més de dues dècades ha treballat en la figura i l’epistolari de l’humanista Antonio Agustín (1517-1586) en tant que epigrafista i numismàtic. Els seus darrers articles en aquesta línea són: “De nummos antiquos interpretandi arte. El “método” de Antonio Agustín. Entre tradición e innovación”, Barcelona 2007; “Tristia Siciliensia. Antonii Augustini epistulae a Trinacria editae et ineditae (1559 – 1560)”, Alcañiz-Madrid 2009; “Ambientes humanísticos en Roma (1545-1555). El cenáculo de Ottavio Pantagato, Antonio Agustín y Jean Matal”, Madrid 2009; “Una bula inédita de concesión de privilegios a A. Agustín del Archivio Segreto Vaticano (Reg. Vat. 1677)”, Faventia 2009; i amb A. Barreda, “Fonti occulte nelle Familie Romane di Antonio Agustín. L’esempio dell’epigrafia di Alife e di Palermo”, Athenaeum 2008.

Els darrers anys ha investigat sobre epigrafia, sobretot de tradició manuscrita. Els seus articles més recents en aquest camp són: “De carmine latino epigraphico lusitano a Resende tradito”, Barcelona 2006; “Singularidades en la tradición epigráfica cristiana de la Bética occidental, en Espacios, usos y formas de la epigrafía hispánica. Anejos de Archivo Español de Arqueología 2009; amb. Mª Pena Itala me genuit tellus. Ideas en torno al origen del pseudo-epitafio de Virgilio, a propósito de un carmen epigraphicum de Myrtilis (Lusitania), Epigraphica 2009; amb G. González, “Una nota para la reconstrucción del Antiquus Hispanus: el caso de unos falsos epigráficos tarraconenses (CIL II 385* - 388*), REL 2009 i “La sylloge epigráfica de Diego de Covarrubias: un nuevo testimonio de epigrafía manuscrita de la segunda mitad del s. XVI”, ZPE 2010. Amb H. Gimeno “A vueltas con la placa de Nativola(CIL II2/652). Nuevos elementos para la reflexión”, Sylloge Epigraphica Barcinonensis 2010; “La epigrafía y el origen de las ciudades de Hispania. Verdad, mentira y verdad a medias”, Revista de Historiografía 2010; “La mano hispana anónima de algunas schedae epigraphicae de Bernard de Montfaucon (Ms. BnF Lat. 11919)”, Epigraphica 73 (2011); Amb Gimeno i Stylow, "Pons Traiani, Qantara Es-Saif, Puente de Alcántara. Problemas de epigrafía, filología e historia”, en Provinciae Imperii Romani Inscriptiones Descriptae, Barcelona 2007.

També ha dedicat temps de la seva recerca a la didàctica de la llengua llatina, camp en el qual es poden assenyalar diversos manuals per a l’aprenentatge de la llengua llatina al batxillerat, els darrers dels quals publicats a l’editorial i el manual universitari Introducció a l' estudi de la llengua llatina, Bellaterra 1998 amb col·laboració amb P. LL. Cano i B. Matas, així com participacions en ponències a congressos especialitzats com ara “Latine est.Non legitur”, Madrid 1996 i “El reto de una metamorfosis: del latín 'per se' al latín instrumental”, Zaragoza 1997.

Ha estat investigador principal de dos projectes I+D sobre la figura d’Agustín i actualment ho és del projecte I+D “Repercusiones del hábito epigráfico tardo-antiguo en la epigrafía hispánica posterior. Estudio de los procesos de imitación y falsificación: un caso de interacción entre filología y epigrafía.”

Ha realitzat estades llargues de recerca a la Biblioteca Apostolica Vaticana (1989, 1994 i 1997); a l’Archivio Capitolare di Viterbo (1994); al Centre Gustave Glotz i a la Bibliothèque Nationale de France (2009, estada finançada pel Ministerio de Educación), i a la Università degli Studi di Roma “La Sapienza”. Dipartimento di Filologia Greca e Latina – Biblioteca Angelica. Roma (2010, estada finançada per l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya).

La seva dedicació a l‘humanisme l’ha menat a traduir per primera vegada al català algunes obres d’aquest període: Luter, Del serf albir, Barcelona 1996; Pico della Mirandola, Discurs sobre la dignitat de l'home. Nou-centes tesis, Barcelona 2001; G. Galilei, Noticiari sideral, Madrid 2010. També ha traduït al català obres de la literatura clàssica a la col·lecció “L’esparver clàssic” de l’editorial RBA. La Magrana: Ciceró, Catilinàries, Barcelona, 1997; Plaute, La comèdia del fantasma,Barcelona, 1999; Horaci, Epodes,Barcelona, 2004. Ha editat i traduït Lucà, Guerra civil, per a la Fundació Bernat Metge, Barcelona 2014.

És Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres des de l’abril de 2015.

Campus d'excel·lència internacional U A B