EA165635

EA165635

Valoració dels materials didàctics "La Unió Europea: Què és i què fa?" i de la seva implementació a les aules d’ESO (Catalunya i Illes Balears)

  1. Introducció

1.1. Justificació del projecte

La majoria dels currícula de Ciències Socials i d’Educació per a la Ciutadania inclouen en els seus objectius la promoció de l’aprenentatge de valors democràtics, amb la finalitat de preparar les persones per a una ciutadania activa i participativa. Per tal d’assolir aquest objectiu es fa necessari conèixer, comprendre i reflexionar sobre els marcs polítics i administratius de què ens hem dotat, i que articulen el dret i el deure de l’exercici de la ciutadania.

La Unió Europea és un dels marcs on l’alumnat de secundària de Catalunya i les Illes Balears es desenvolupa i es desenvoluparà com a ciutadà i, per tant, es fa necessari des de l’educació obligatòria, dotar-lo del saber, les eines i les competències que el permetran exercir plenament la ciutadania europea. D’aquí la importància d’incorporar el seu estudi a l’educació obligatòria en general, i a la secundària en particular.

Els materials didàctics “"La Unió Europea: què és i que fa?" són un clar exemple de l’interès de les institucions europees per afavorir el desenvolupament de la consciència i la identitat ciutadana europea.

1.2. Estructura de l'informe

L'informe consta de 3 grans blocs. En primer lloc, el bloc metodològic, on s'expliciten la metodologia emprada, les estratègies d'obtenció de dades i els instruments de recollida de dades. En segon lloc, el bloc de resultats i anàlisi en relació amb els propis materials, a la difusió i als usos dels materials, i a les valoracions del professorat. I finalment, es presenten les conclusions de l’avaluació, on s’intenta respondre a les preguntes plantejades en el projecte, valorar els objectius i presentar alguns suggeriments de millora.

 

  1. Metodologia

Per avaluar els materials didàctics, s'han utilitzat instruments qualitatius i quantitatius d'anàlisi, en funció de la naturalesa de les dades que es volien obtenir per respondre les preguntes de la convocatòria. Així, per conèixer la valoració del professorat i la qualitat didàctica dels materials s'han fer servir eines qualitatives (graella d’anàlisi i entrevistes semiestructurades). I per saber quants professors els han utilitzat i en quina mesura s’han usat eines estadístiques (qüestionari i base de dades).

Cal dir que a l’inici del projecte existia l’objectiu de triangular l'anàlisi dels materials i l’opinió del professorat amb les opinions de l'alumnat, però aquest objectiu s’ha hagut de descartar davant la impossibilitat de poder contactar amb l’alumnat que l’havia utilitzat el curs 2008-09 (ja no estaven al centre) o perquè encara no l’havien utilitzat durant el curs 2009-10.

2.1. Obtenció de dades

Les dades obtingudes responen a l’anàlisi de tres elements: (1) els materials didàctics facilitats per la l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona (2) els curricula de Catalunya i de les Illes Balears, i (3) l’opinió del professorat que ha utilitzat els materials didàctics.

Per poder contactar amb el professorat que coneixia els materials i poder-los entrevistar, es van utilitzar diferents mitjans:

-        el Departament d’Educació va enviar un correu electrònic a tots els Instituts i Serveis Educatius demanant qui els coneixia,

-        l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona té una base de dades que s’interessa i demana els materials didàctics,

-        els cursos de formació continua realitzats per l’autor per presentar els materials, i finalment

-        el contacte amb professorat de secundària a través de docents vinculats al grup GREDICS.

 

2.2. Instruments de recollida de dades

Els dos instruments més importants per l’obtenció de les dades han estat dos: la graella d’anàlisi dels materials i les entrevistes semiestructurades.

La graella d’anàlisi pretén valorar els principals aspectes de agrupats en 5 blocs: (1) la declaració d'intencions educatives, on es fa referència als objectius i finalitats que es volen assolir, les competències o l'ordenació del contingut; (2) el contingut seleccionat, que incorpora els continguts procedimentals, conceptuals i actitudinals, així com la seva organització i seqüència; (3) la proposta d'avaluació, que té en compte tant l'avaluació diagnòstica, inicial i formativa, així com les eines d'autoavaluació i metacognició; (4) la metodologia, que inclou els mètodes d'ensenyament, les estratègies d'interacció, la tipologia d'activitats o l'atenció a la diversitat, així com la seqüencia de les activitats proposades i la temporalització i, per últim, (5) el format, amb aspectes com la relació entre altres materials.

Tots aquests aspectes s'han analitzat des de diferents angles, començant per les justificacions presents als mateixos materials, valorant-ne l'adequació a l'edat, la coherència amb el conjunt i el grau final de consecució dels objectius explícits.

 


 

Les entrevistes també han servit per completar la informació sobre els usos dels materials i el grau de coneixement del material. S’ha incidit en les intencions educatives, la metodologia usada, la proposta d'avaluació i, la selecció i organització del contingut. S’ha demanat al professorat que descrivís i justifiqués cadascun dels ítems.

 

  1. Resultats i anàlisi

3.1. Els materials didàctics: resultats de l’anàlisi de la proposta

3.1.1.     Anàlisi didàctica

La proposta didàctica és bona. Permet obtenir informació actualitzada i rellevant sobre la Unió Europea. Està dissenyada des dels principis més actuals de les teories de l’aprenentatge, en línia del que Delors (1996) va proposar en el seu treball l’Educació amaga un tresor. Els nois i les noies són desafiats a acostar-se a la realitat europea des d’una perspectiva econòmica, política i social dinàmica i canviant a partir de continguts i d’activitats que els faciliten la comprensió i l’adquisició de coneixements amplis i variats. La proposta és una bona alternativa als llibres de text existents, que tendeixen a oferir informació generalment breu i unes explicacions incompletes i poc clares de les institucions europees. 

Les intencions educatives aposten per un plantejament didàctic basat en la resolució de problemes i la formació del pensament, en especial del pensament crític. Amb tot, abunden les activitats més pròpies d’estratègies reproductives que es contradiuen amb la voluntat d’atorgar protagonisme a l’alumnat en el seu aprenentatge.

El contingut s'ha seleccionat a partir de la proposta dels “conceptes socials clau”. Aquesta proposta facilita la comprensió de la realitat social establint criteris per ordenar i aprendre conceptes i fets des d’una lògica basada en la racionalitat del coneixement i la seva comprensió. Permet, en definitva, donar sentit a fets, situacions i problemes concrets. El dossier dels alumnes, però, mostra una ordenació de tipus temàtic que s’allunya de la proposta dels “conceptes socials clau”.

L'avaluació proposada és coherent. Contempla l'anàlisi de les idees prèvies, l'avaluació final i els processos d'autoavaluacio de l'alumnat per controlar el seu propi aprenentatge.

En relació amb la metodologia hem observat  una diferència entre les primeres activitats i les darreres. Mentre que en la primera part, hi ha un predomini de dinàmiques de grup i de treball cooperatiu, a mesura que la proposta va avançant, predominen les activitats individuals.

Quant al format cal distingir entre els dossier dels alumnes i els cartells. Els cartells són visualment atractius i tenen un caràcter sintètic especialment valuós i flexible. En canvi, el format del dossier, no és tan adaptable als diferents contextos i usos. De fet, és el que rep més crítiques per part del professorat, que tot i que el valora positivament, preferiria una proposta més oberta i flexible. Un aspecte que la majoria del professorat comenta és la poca integració digital que permet, és a dir, el format rígid i tancat en què es presenta (pdf) dificulta la selecció i manipulació de les activitats i limita la seva adaptació a les diferents situacions d'aula.

Per acabar, cal mencionar dos aspectes de caire pràctic com són la temporalització i l'adequació a l'edat. Pel que fa al temps, es pot dir que la posada en pràctica de la totalitat del material didàctic pot arribar a ser el doble del que es menciona al dossier del professorat. No obstant, i per altra banda, l'adequació a l'edat és correcta, però cal tenir en compte la diversitat de contextos i grups existents actualment a les aules i instituts de Catalunya i les Illes Balears.

3.1.2.Ajustament al currículum

La proposta didàctica està ajustada als currícula, tant de Catalunya com de les Illes Balears.

Per exemple, alguns extrets del curriculum català estableixen que cal estudiar:

-        ...elements bàsics de l'organització política i administrativa de la Unió Europea, Espanya i Catalunya, així com els seus òrgans principals de govern i el seu funcionament,

-        ...el procés de construcció de la Unió Europea fins a l'actualitat i, en especial, de la integració d'Espanya, així com del paper de Catalunya dins el marc europeu,

-        ...les diferents dimensions de la ciutadania i, en especial, la dimensió europea, o

-        ...la pertinença a una ciutadania europea i global.

I el curriculum balear estableix estudiar:

-        ...els principis que fonamenten els sistemes democràtics i el funcionament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, prenent consciència del patrimoni comú i de la diversitat social i cultural,

-        ...les característiques específiques del territori i de la identitat històrica i cultural de la Unió Europea tenint en compte les especificitats regionals que la configuren amb una atenció especial a les regions de la Mediterrània.

-        ...l'organització política i administrativa de l’Estat espanyol i de la Unió Europea,

-        ...l'espai geogràfic europeu. La Unió Europea al món actual: tendències demogràfiques, econòmiques i estratègies de desenvolupament, o

-        ...el procés de construcció de la Unió Europea. L'Estat espanyol i la Unió Europea avui.

En conseqüència, la proposta d’aquests materials didàctics permet treballar els continguts del currículum de Catalunya i de les Balears  en diferents graus de profunditat i d’anàlisi, i especialment conèixer el funcionament dels àmbits més importants de la UE.

3.2. La difusió: el grau de coneixement dels materials

A partir dels contactes obtinguts a través de la Generalitat, la Representació Europea, i els cursos de formació contínua, finalment es va poder contactar amb una cinquantena de professors que tenien coneixement de l'existència d'aquests materials.

Telefònicament o per correu electrònic vàrem contactar amb tots ells i vàrem rebre resposta de 24 docents (48% del total). D'aquests 24 professors, 14 van respondre que utilitzaven o havien utilitzat els materials (28% del total). Només 11 professors d'aquests 14 van accedir a ser entrevistats (22% del total).

 

La major part de professors amb qui es va establir contacte telefònic van ser molt receptius. Tanmateix, alguns professors no havien fet ús dels materials perquè no exercien en cap dels cursos de secundària en els que es treballa la Unió Europea (normalment es treballa a 3r i 4t d’educació secundària – 15-16 anys). Dels catorze que van afirmar utilitzar-los, un va negar-se a ser entrevistat. Diferents circumstàncies (horaris, avaluacions, etc.) van acabar impossibilitant la realització de la trobada amb els altres dos professors no entrevistats.

Un altre entrebanc a l’hora de concretar entrevistes va ser la manca de noms i telèfons d’alguns professors, dels que només teníem una adreça electrònica. Per una banda la sobrecàrrega de feina de la major part de docents i, per l’altra, el caràcter impersonal del canal de comunicació, facilitaren la negativa o la manca de resposta d’aquest grup de professors.

Es considera necessari poder disposar d’una base de dades que permeti conèixer el professorat interessat en treballar amb profunditat la UE. Crear llistes de distribució on es puguin subscriure per rebre novetats o informacions diverses, seria molt aconsellable.

3.3. Els usos del professorat[1]

El més destacat de la informació obtinguda sobre el coneixement d'aquests materials és que aquest ha estat molt divers. Un 30% dels entrevistats no els van conèixer perquè estiguessin en els instituts (malgrat que es va enviar un exemplar a tots els centres d’educació secundària) sinó per vies alternatives o de recerca personal. Del 70% que conegué els materials al centre, gairebé la meitat dels professors no coneixia el dossier de l'alumnat penjat a la xarxa malgrat que en la carpeta s’anuncia que hi ha més material a la pàgina web.

Va ser durant l'entrevista, precisament, que van tenir notícies de l'existència dels dossiers a la pàgina web.

-         JaMo: [5:47 / 7:00] Nosaltres només hem treballat els 7 pòsters. La carpeta amb els 7 pòsters. [El material que hi ha la web el coneixeu?] No, no el treballem. [Però el coneixes?] No, no l'he mirat. [...] No ens ho vam mirar. 

-         FeAi: [10:46 / 10:56] [Referint-se a la proposta didàctica, al dossier per a l'alumne] Si vols després ens ho mirem un segon i... ens ho podem mirar un moment perquè realment no ho conec. Realment no... o sigui, no t'enganyaré pas, no ho conec. [16:37 / 19:07]

Dels set professors entrevistats restants, un va descartar la totalitat de la proposta, un va decidir utilitzar només els cartells i, finalment, quatre van utilitzar tant els pòsters com el dossier. D'aquests quatre professors, tres l'han utilitzada parcialment i només un l'ha fet servir completament (professor d'un cicle formatiu).

 

Un altre element que cal mencionar és com van introduir els materials en la pràctica d'aula. Les estratègies que es fan servir són diverses, tant com ho són les estratègies, les programacions i les dinàmiques d'aula dels professors. En un 90% dels casos, però, l’han fet servir com a complement de la seva explicació i del llibre de text.

3.4. Valoracions del professorat

3.4.1.    Sobre la importància de la Unió Europea

Tot el professorat entrevistat, sense excepció, ressalta la importància d’estudiar la Unió Europea, i en destaquen quatre motius:

-        Per la necessitat d’entendre el procés històric de configuració de la UE, així com els motius que iniciaren el procés i la pau i la prosperitat assolida:

-         FeAi: Aviam, ni que només sigui perquè França i Alemanya no es tornin a barallar ja em sembla correcte, que vaya segle XX ens van donar!

-         JoFa: I sobretot, el que m'interessa més, és [...] sobretot està orientat a que no hi hagi un conflicte de futur, bèl·lic, perquè les guerres mundials... a darrere hi havia qüestions de caràcter econòmic.

-        Per la importància de la UE en la nostra realitat política i econòmica, que es troba inserida en aquesta institució. Es refereixen a aspectes macro de l'organització de la UE

-         OsCo: D'alguna manera, la relació que ells tinguin amb el tercer món o amb el conflicte àraboisraelià... passa pel què fa la UE.

-        Per la incidència que la Unió Europea té, directament o indirecta, en la vida de tots els ciutadans, alumnes inclosos. Es refereixen a aspectes més micro de l'organització de la UE. 

-         JoBe: Perquè és un fet rellevant que està passant a Europa, és un projecte a llarg termini, és una qüestió de fons, que afecta als ciutadans i afecta la vida dels alumnes i l'han de conèixer.

-         JaMo: Jo crec que el més important és ... que ells vegin que moltes de les coses que passen avui en el seu entorn, són coses que neixen o tenen conseqüències o tenen la seva causa o són lleis que estan aprovades o que tenen una relació amb lo que és l'àmbit europeu I per exemple, els [...] hi posem l'exemple de les festes del foc. Aquí a Caldes fem la Festa del Foc i l'Aigua, [...] els hi diem aquesta festa potser l'any que ve no es pot fer, perquè hi ha una llei europea que...

-        Per construir una identitat europea, una consciència europea:

-         MoPu: ... és una bona manera de que construeixin la consciència de ser ciutadans i la consciència política. Una mica com a ciutadans des de la Unió Europea.

-         FeAi: ...el què intentàvem era aconseguir que els joves d'aquests sis països fessin unes propostes al Parlament i a la Comissió Europea per tal d'implicar-los més.

3.4.2.    Sobre què treballen de la Unió Europea

Gairebé la totalitat del professorat entrevistat treballa la Unió Europea a 3r d’educació secundària (15 anys) -que és el curs on apareix explícitament en els currículums oficials- i en alguns casos ho tornen a treballar a 4t d'educació secundària (16 anys). I un professor ho fa al Cicles Formatius.

Continguts treballats pel professorat entrevistat:

-        1) Els aspectes històrics i geogràfics de la Unió Europea

-         OsCo: Que hi ha països, capitals i Unió Europea.

-        El funcionament actual de la institució. Entendre els processos de presa de decisions del govern europeu. Què decideixen, qui i sobre què:

-         JoFa: Bàsicament que coneguin el funcionament de les institucions europees, que aprenguin què fan i perquè ho fan i sobretot que vegin aquests 5 àmbits de treball.

-        Els objectius històrics de la Unió Europea, la prosperitat i la pau:

MoPu: Per l'altre costat, el que m'interessa molt és que vegin una necessitat d'aquesta Unió Europea per consolidar la pau a Europa.

-        La vinculació entre la UE, les vides dels alumnes i els esdeveniments actuals:

JaMo: Jo crec que el més important és que ells vegin que moltes de les coses que passen avui,  en el seu entorn, són coses que neixen o tenen conseqüències o tenen la seva causa o són lleis que estan aprovades o que tenen una relació amb lo que és l'àmbit europeu.

-        La idea que Europa és una realitat viva, en construcció:

JaMo:  Bàsicament que coneguin el procés de formació, que entenguin la Unió Europea avui, però que l'entenguin que no neix d’un acord puntual en un moment determinat, sinó que neix d'un procés. I que aquest procés no està tancat sinó que és un procés obert. I per tant com a procés obert està en construcció.

-        La necessitat de construir una identitat europea:

PaRi: els trets identitaris d'Europa.

3.4.3.    Sobre les característiques dels materials

Les valoracions del professorat respecte la proposta han anat en més d'un sentit, destacant allò que els ha estat útil (rigorositat i legitimitat de les dades, format dels cartells o pòsters) i allò que haurien volgut trobar-hi (problemàtiques i complexitats de la construcció de la Unió Europea, debats existents, proximitat a la vida de l’alumnat). Globalment els materials han estat valorats positivament.

Algunes de les idees del professorat:

-        L'origen institucional dels materials els dóna seguretat, ja que els dota de més rigorositat i legitimitat:

MoPu: el que fan des del Parlament Europeu, des de la Comissió, normalment és molt acurat. I jo tinc la garantia que ... no hi han errors, o sigui que els continguts són correctes. Perquè a vegades a la xarxa, segons on vas a parar, hi trobes que són incorrectes. Almenys així tinc la seguretat que és correcte.

-        Hi ha una total unanimitat en ressaltar-ne la qualitat i les possibilitats d'adaptació que ofereixen els cartells:

JaMo: O sigui, vam veure que el material ens era útil, tal i com nosaltres teníem programada l'assignatura, i amb els continguts que volíem treballar, era una cosa molt aplicable. [...] I per això aquest material ens va anar bé perquè completava el que hi havia al llibre, i era fàcil d'entrar a l'aula. Pensem que és un material visualment atractiu i amb un format diferent, no?

JoBe: Em van cridar l'atenció els pòsters del final. Em van semblar un bon punt de partida, molt visual, molt esquemàtics.

FeAi: Gràficament és claríssim, i si això ho acompanyes de l'explicació del professor, la resolució de dubtes, jo diria que ha de quedar molt clar. [...] És molt adequat, és molt visual, i és molt clar.

-        Es valora de manera positiva que els materials vagin més enllà del recull d'informació i que facin una proposta didàctica específica:

OsCo: Jo recordo un material dels anys 90, el primer que van passar de la Unió Europea, que era un material absolutament informatiu. No tenia tot això… era un llibret. […] Era una cosa absolutament informativa. No hi havia aquest concepte de fer servir exercicis. 

MoPu: A vegades si ve un material, i hi ha molta cosa de teoria, per llegir i després hi ha alguna activitat, és una mica rotllo de fer-ho amb els alumnes. [...] Una proposta d'activitats, és realment de molt agrair.

-        Un 40% dels professors diuen explícitament que veuen difícil la seva adaptació als seus programes:

JaMo: el què passa és que ... molta cosa de la que es rep no encaixa amb els que estàs fent, i  ja ni t'ho mires ni et planteges com encabir-ho. Perquè tu tens la programació ja feta i t'arriba material el mes de gener... i és molt difícil canviar

-        Un 30% dels entrevistats consideren que els materials no recullen les problemàtiques europees actuals:

JoBe: Sí, és cert que parla de drets i deures i de diversitat cultural però no t'ho presenta a partir de problemàtiques o conflictes existents (el què passa amb el mocador i les noies a l'escola)... El que trobo a faltar en general és ... buscar el vincle entre la vida dels alumnes i la Unió Europea. És un tema molt abstracte, que no va per ells. Es mou molt en lo teòric, en lo que és en teoria i aterren molt poc. El tema del català al parlament, les diferències lingüístiques i culturals, els programes Erasmus, el Pla Bolonya, etc... El que per mi falta seria posar-hi les ombres, és a dir, treballar les dificultats, els errors, i la reflexió al respecte.

 

  1. Conclusions finals

4.1. Respostes a les preguntes inicials

1. Fins a quin punt els materials aconsegueixen l'objectiu de proporcionar als docents una clara comprensió bàsica de què és i què fa la Unió Europea?

Els temes seleccionats ofereixen una visió clara i completa de les institucions de la UE i del seu funcionament. Un cop assolit aquest objectiu, seria aconsellable continuar amb el projecte de creació de materials que permetin treballar problemàtiques actuals (immigració, medi ambient, llengües...) i aspectes que afecten la quotidianitat de l’alumnat, per poder establir vincles a diferents escales (escala europea-escala local).

2. Fins a quin punt els materials aconsegueixen l'objectiu de proporcionar als alumnes una comprensió bàsica del que la UE és i el que fa?

La proposta permet que els alumnes coneguin les institucions i els principals àmbits de treball de la Unió Europea. Un cop assolit aquest objectiu, seria recomanable ampliar el projecte per continuar aprofundint en la idea de canvi i de construcció dinàmica i permanent del projecte europeu.

3. Podrien ser millorats els materials per assolir millor els objectius descrits en les preguntes un i dos, i si és així, com?

Partint que globalment els materials són bons per construir un marc de referència descriptiu de la UE, es proposa continuar amb el disseny de materials didàctics per incloure els problemes socials rellevants que actualment estan a l'agenda de la Unió Europea (divergències, diversitat, dificultats, obstacles, debats...).

4. Fins a quin punt els materials corresponen al que l'escola secundària i els professors esperen i requereixen de materials didàctics (per exemple, en termes d'estil, contingut i metodologia)?

És una bona proposta didàctica, però com en altres propostes didàctiques d’un format semblant, es detecten problemes en la seva adaptació a la realitat de cada centre i a les necessitats de cada docent. La majoria del professorat preferia una proposta més oberta i flexible, per tal d’ajustar-la a les necessitats pròpies de cada centre.

Es proposa que aquests materials es mantinguin com a marc introductori, i elaborar uns materials que tinguin en compte tres nivells d’ús:

-        Primer nivell: introducció general sobre la problemàtica a analitzar, que ajudi a situar, contextualitzar i identificar els agents implicats i les competències de les institucions europees.

-        Segon nivell: cartells sobre els aspectes bàsics –presentats de manera sintètica, relacional i visual-, juntament amb altres documents rigorosament seleccionats (textos legislatius, gràfics, estadístiques, mapes, imatges, discursos, propostes, etc).

-        Tercer nivell: proposta d’activitats per treballar els cartells i els documents i incentivar la recerca d’informació complementària i actualitzada. Seria recomanable que aquest conjunt d’activitats fos autònom.

D’aquesta manera, el material es pot ajustar a les diferents necessitats d’objectius i metodologies del professorat, convertint-se en una proposta molt més flexible en l’ús i més adaptable a les diferents realitats dels centres.

4.1.Com encaixen els materials en el marc oficial de les normes i directrius curriculars?
4.2. Com encaixen els materials en el pla d'estudis oficial?

Bé. Els materials donen resposta a les propostes curriculars i els plans d'estudis de Catalunya i de les Illes Balears.

4.3. El llenguatge utilitzat (per exemple, la terminologia i les referències) és l’adient?

4.4. Els materials proporcionen tota la informació de suport necessària?

4.5. Els materials són fàcils d'entendre i d'utilitzar?

4.6. El nivell i contingut dels materials són correctes per als grups a què s’adreça?

4.7. Els materials són prou flexibles per fer front a les diferents necessitats dels docents? I dels alumnes?

Veure punt 4.

4.8. El temps i la dedicació per a aplicar aquests materials a l’aula, és correcte, raonable o excessiu?

Si. Els cartells no requereixen gaire temps de preparació per al seu ús a l’aula, i per això tots els professors els han fet servir. En canvi, el dossier és una proposta més complexa i completa que necessita d’un temps de preparació major per conèixer i seleccionar en funció dels propis objectius.

4.9. Respecte d’altres materials, quina valoració es fa?

El professorat valora molt positivament l'origen institucional dels materials, perquè els dota de rigorositat i legitimitat que no tenen altres materials existents en el mercat. També es valora positivament que no sigui només un material de consulta i que s'hi incloguin activitats ja elaborades.

L’oferta actual sobre la Unió Europea als llibres de text ofereix propostes reduïdes i sovint incompletes, que donen més pes als estats i a Europa que la pròpia Unió Europea i a les seves institucions. Per altra banda, els materials trobats a la xarxa no sempre ofereixen garanties de qualitat i rigorositat.

4.10. Els materials són prou pràctics i atractius per als mestres? I per als alumnes?

Els cartells han resultat ser molt pràctics, però el format del dossier n’ha resultat menys (veure punt 4). També es considera recomanable que el material permeti una major manipulació, ja que això facilitaria la seva adaptació als recursos interactius que hi ha actualment a l’aula (pissarres digitals, ordinadors, etc.).

5. Com es podrien millorar els materials, perquè responguessin millor a les necessitats dels docents i les seves expectatives?

(a) Facilitar enllaços a pàgines web on trobar dades actualitzades sobre la UE (gràfics, mapes, taules, estadístiques, textos...); (b) oferir recursos bibliogràfics i webgràfics per facilitar la cerca d’informació; (c) permetre la manipulació dels materials per poder seleccionar millor i/o incloure-ho en l’ús dels recursos digitals (pissarres digitals, ordinadors...).

6. Han estat efectives les iniciatives de la Representació de Barcelona per persuadir el professorat a utilitzar els materials?

No, malgrat que es van fet múltiples accions per donar a conèixer els materials quan van ser publicats. Però cal tenir en compte les inèrcies i les tradicions del professorat i a més l’existència d’un currículum excessivament carregat de continguts, fets que dificulten la incorporació de noves propostes a les dinàmiques d'aula.

Per això caldria repensar alguns aspectes didàctics de la proposta, fent-la més adaptable i flexible (veure punt 4), i augmentar les accions per donar-la a conèixer i incentivar-ne l’ús (veure punt 7 i punt 9).

7. Quines accions de millora es podrien fer per tal d'augmentar el nombre de professorat que utilitza els material?

Algunes accions podrien ser: (a) millorar la campanya de difusió (correu electrònic del professorat, butlletins digitals dels Departaments d’Educació...) fent incidència en els espais de consulta habituals del professorat (pàgina web Xtec i Weib, pàgina web dels Serveis Educatius...) i repetir-la anualment durant l’inici del curs acadèmic; (b) oferir cursos de formació contínua reconeguts, especialment a l’estiu; (c) anunciar el material en revistes educatives mitjançant publicitat o incentivant l’elaboració de dossiers monogràfics; (d) creació programes d'incentivació per treballar la UE (concursos, fòrums, xarxes, intercanvis...); (e) elaborar material que permeti diferents usos (veure punt 4).

8. En quina mesura aquests materials permeten que els alumnes assoleixin l'objectiu fonamental de conèixer què és i què fa la UE, que és el que la Representació s’havia plantejat?

Aquests materials permeten treballar a l’aula els aspectes més importants per conèixer el funcionament de la UE i de les seves institucions, així com les àmbits més significatius d’aquesta.

9. Què més podria fer la Representació de Barcelona per aconseguir aquest objectiu?

A més del que ja es planteja en la proposta existent, potser es podria aprofundir en la idea que la UE és una realitat complexa, dinàmica i canviant, en procès en contrucció permanent, producte de la negociació constant dels estats membres. I també és podria insistir en el fet que és un marc polític, social, econòmic i cultural que abarca tots els àmbits de la vida quotidiana, ja que les decisions preses des de la UE tenen incidència en la vida diària de tots els ciutadans i ciutadanes.

Per això, algunes accions que es podrien fer, a més d’elaborar materials didàctics propis, seria (a) incidir en les propostes que elaboren les editorials de llibres de text; (b) dissenyar una pàgina web educativa de referència on es reculli documentació bàsica de consulta; (c) promoure cursos de formació contínua reconeguts; (d) liderar projectes que generin xarxes de coneixement (forums, xarxes, intercanvis...) i (e) incentivar l’estudi de la UE (concursos, premis a treballs de recerca en educació secundària, proposta de crèdits variables...).

*No es plantegen preguntes addicionals.

4.2. Valoració dels objectius d’investigació

Analitzar la correspondència dels materials "La Unió Europea: Què és i què fa?" amb el currículum existent a Catalunya i a les Illes Balears.

Els materials responen, especialment, als objectius i continguts referents a l’organització política i administrativa de la Unió Europea, per tant donen resposta als objectius plantejats del què és i què fa la UE.

En una fase posterior, seria interessant aprofundir-hi en els aspectes més socials, econòmics i culturals, que articulen els debats i problemàtiques existents, i que poden afectar a aspectes concrets de la vida quotidiana dels alumnes de secundària.

Valorar la idoneïtat del disseny didàctic dels materials "La Unió Europea: Què és i què fa?" per als alumnes d’educació secundària, a partir de l’anàlisi de la seqüenciació de les activitats d’ensenyament-aprenentatge-avaluació.

La idoneïtat dels materials didàctics és correcta. S'ajusta a l'edat de l’alumnat al que es dirigeix, però hi ha diferències entre la tipologia d’activitat que predomina en la primera part i en la part final. Seria recomanable mantenir i potenciar el treball cooperatiu, la cerca d’informació i la contrastació d’opinions, així com la valoració i la proposta d’alternatives a les problemàtiques existents. Es proposa una avaluació força completa, des de la inicial a l’autoavaluació.

Identificar i valorar els usos didàctics que el professorat de secundària fa dels materials a les aules.

Els professors valoren positivament l'existència d'aquests materials, per poder treballar la UE a l’aula. Consideren que per a edicions posteriors dels materials, seria interessant dissenyar un materials que permetés una major flexibilitat d’ús. En aquest sentit, els cartells són un materials molt apreciat.

4.3. Consideracions generals

L'esforç realitzat per la Representació de Barcelona d'incentivar l’estudi de la UE a l’educació secundària és molt ben valorat. El professorat agraeix la creació i divulgació de materials educatius per ajudar als nois i a les noies de la Unió Europea a desenvolupar la seva consciència de ciutadania europea. Malgrat tot, els materials xoquen amb les inèrcies i tradicions pròpies dels sistemes educatius i topen amb un currículum excessivament carregat de continguts en el que Europa és un contingut més. Aquesta situació dificulta, la introducció de nous materials a les aules i l'apropiació per part del professorat d'aquests propostes innovadores.

Malgrat tot, els docents, immersos en aquestes dificultats, valoren positivament aquest material alhora que demanen pensar en uns materials que puguin ser més adaptables a les diferents metodologies i realitats d’aula (veure punt 4.1./4), així com una versió més manipulable dels dossiers i dels cartells, que permeti el seu ús amb recursos digitals (pissarra digital...). Els cartells es distingeixen del dossier, ja que el professorat els pot usar de molt diverses maneres (com a punt de partida, per sistematitzar, per sintetitzar...) adaptant-lo a la seva manera de fer. I en canvi el dossier és més difícil, perquè la interrelació de les activitats amb les fonts documentals és molt estreta.

El professorat continua apostant per intentar crear una ciutadania europea a través del coneixement de les institucions de la Unió Europea i de la seva història més recent. Per això, valora positivament (a) l'existència d'uns materials com aquests pel caràcter institucional, que els dota de legitimitat i els dóna confiança en el seu ús, i (b) una proposta didàctica completa que no es limita només a acumular informació i dades. És per això, que la continuïtat del projecte podria tenir en compte oferir una proposta didàctica de qualitat al mateix temps que flexible i adaptable a cada context educatiu.

4.4. Suggeriments i propostes de millora

Per incentivar i aprofundir en l’estudi de la UE a les aules de l’educació obligatòria:

-        Proposar cursos de formació sobre el tractament educatiu -o didàctic- d'Europa en la formació inicial/continua de mestres de primària i professorat de secundària. Aquests cursos els podria cofinançar la UE en conveni amb les institucions que ofereixen formació (universitats, col·legis oficials, etc.). Caldria que aquests cursos fossin reconeguts pels Departaments d’Educació respectius.

-        Crear una pàgina web de referència que aglutini la informació més veraç i actualitzada de la Unió Europea, des d'estadístiques, gràfiques, textos, discursos, propostes de partits, mapes..., a projectes europeus o intercanvis. Caldria que fos una pàgina web que permetés la interacció, la participació i la col·laboració, on el professorat pogués subscriure’s i rebre les novetats regularment.

-        Incentivar la publicació d’articles a revistes educatives, que presentin experiències d’aula on s’hagi treballat la UE.

-        Incidir en els continguts i en la qualitat de les propostes que elaboren les editorials de llibres de text, establint convenis de col·laboració.

-        Liderar projectes que generin xarxes de coneixement i d’intercanvi d’informació (fòrums, blogs, llistes de distribució...)

-        Crear espais de trobada que incentivin l’estudi de la UE a partir de premis (treballs de recerca de 4 d’ESO o de Batxillerat), concursos (literaris, artístics, fotogràfics...), estudis comparatius entre instituts (projectes Comenius...)

-        Continuar elaborant materials flexibles i adaptables, que permetin diferents usos en funció de les necessitats del professorat. A partir de la feina feta, es proposa avançar tenint en compte tres nivells de treball:

  • Nivell 1: una introducció general amb els aspectes més bàsics i rellevants de la realitat institucional de la Unió Europea, per tal de mantenir els objectius sobre què és i què fa.
  • Nivell 2: una compilació de material seleccionat sobre aspectes diversos de la Unió Europea (mapes, gràfics, taules, estadístiques, textos) que permetin completar o augmentar la informació dels cartells (que val la pena mantenir per la bona acollida entre el professorat). Tant els cartells com els documents estarien presentats de manera independent, per permetre que el professorat en decidís l’ús o les activitats per a treballar-los.
  • Nivell 3: propostes d’activitats didàctiques sobre els cartells i els documents, que sigui possible treballar de manera independent o interdependent amb altres activitats. També hauria de tenir en compte la possibilitat que el professorat pugui introduir-hi modificacions.

Per donar a conèixer els materials i altres iniciatives didàctiques de la Comissió:

-        Publicitar regularment a revistes educatives consultades pel professorat, aquests materials i totes les iniciatives que es portin a terme per la Comissió a revistes educatives (Cuadernos de Pedagogia, Perspectiva Escolar, Aula, Guix, Íber, etc.).

-        Enviar -mitjançant el correu electrònic i la revista digital del Departament d’Educació- un folletó informatiu i l’enllaç de la página web a tot el professorat, serveis educatius, etc.

-        Incloure aquests materials al portal educatiu del Departament d’Educació (Xtec i Weib).

-        Contactar directament amb els Centres de Recursos Pedagògics per presentar els materials didàctics, donar-los a conèixer i oferir formació o col·laboració.

-        Repetir anualment les campanyes de difusió, centrant-se en els mesos de setembre i octubre.

-        Possibilitar la subscripció a la pàgina web i enviar notícies de cursets, projectes o novetats al web a tots els subscrits.

En definitiva, a partir d’aquesta proposta didàctica de tipus descriptiu (què és i què fa la UE), proposem dues vies d’actuació. La primera, consistiria en l’ampliació de la proposta elaborant diferents nivells de recursos que n’augmentessin la flexibilitat (introducció descriptiva general, cartells, recull de material documental i propostes d’activitats relacionades amb els documents). La segona, consistiria en mantenir la difusió dels materials actuals –o dels que puguin elaborar-se en un futur– per tal de consolidar-ne l’ús.

 

 



Campus d'excel·lència internacional U A B