Per tornar a Materials

 

 

  Històries viscudes, històries de vida    

 Cuadro de texto:

 

Aquesta seqüència didàctica es va dissenyar en el marc d’un treball col·laboratiu entre algunes investigadores del nostre grup i el  CEIP Drassanes.  

 

La proposta reposa en alguns pressupòsits didàctics que resumim a continuació:

 

1.                    L’aprenentatge com un procés de socialització

 

Les visions socioconstructivistes de l’aprenentatge preconitzen que l’aprenentatge és un procés que es realitza mitjançant la participació en activitats socials situades en contextos concrets. Aquest principi comporta a) que el coneixement ha de ser presentat en context, b) que l’aprenentatge requereix interacció social i col·laboració i c) que l’individu s’ha d’implicar en el procés d’adquisició de coneixements declaratius i habilitats a través de la participació en activitats. Seguint autors com Lave i Wenger (1991) i Wenger (1998, 1999), considerem que l’aula és una comunitat de pràctica que necessita, per funcionar com a tal, compartir eines, materials, rutines, repertoris verbals, idees i història comuna. L’alumnat nouvingut comparteix, en arribar, pocs o cap d’aquests recursos. Tot i així, si s’estableix un projecte comú, que impliqui el conjunt de la comunitat, nois i noies d’origen estranger podran participar-hi des de la perifèria i, poc a poc, moure’s cap al centre per arribar a esdevenir membres de la comunitat.  No considerem doncs l’aprenentatge com un procés d’interiorització de coneixements abstractes o com una activitat individual del cervell de la persona, sinó sobretot com un procés de participació creixent en comunitats de pràctica que impliquen l’actuació de l’aprenent amb d’altres individus.

 

2.                   Els projectes com una forma significativa d’organitzar el treball

 

La visió de l’aprenentatge que hem evocat concorda amb aquells enfocaments didàctics que organitzen l’ensenyament i l’aprenentatge en forma de projecte (Camps, 1998; Escobar, 2006). Un projecte és un conjunt d’activitats que comporta l’obtenció d’un producte final (o de diversos) que transcendeix al grup que l’ha creat, en el sentit que és transferible a d’altres persones amb la finalitat precisament de comunicar coneixement. La consecució del producte és el que motiva i guia la realització del conjunt d’activitats adreçades a obtenir-lo; durant la realització de les activitats, l’alumnat adquireix capacitats procedimentals, actitudinals i conceptuals. 

 

 

La unitat didàctica

 

La unitat didàctica que ens varem plantejar de dur a terme arrenca d’un contingut d’història –la guerra civil espanyola– present en el currículum de cicle superior d’Educació Primària. La feina que ens varem proposar comportava diversos reptes. En primer lloc, ensenyar uns continguts d’història allunyats de la vida quotidiana de l’alumnat. Calia, per tant, posar l’èmfasi en la dimensió formativa de la història com a procediment de comprensió de la realitat. És per això que ens varem plantejar de fer que nois i noies tinguessin accés a aquella etapa a partir de documentació diversa, però sobretot a partir de la memòria de persones que haguessin viscut aquella terrible experiència.

El segon repte era realitzar el procés d’ensenyament i aprenentatge en català, que no és la llengua vehicular habitual de l’alumnat ni la primera llengua que noies i nois empren en el seu entorn immediat. Per resoldre aquest escull ens varem plantejar, d’una banda, de donar a la llengua sobretot un valor de instrument de comunicació i d’accés al coneixement, i no només en la vida quotidiana sinó també en el procés de reconstrucció de la història. Això vol dir que s’havia d’oferir al conjunt de la classe una gran diversitat de pràctiques de recepció de formes d’ús de la llengua (Consell d’Europa, 2002) amb activitats motivadores (visionat d’un documental, visita guiada a un refugi, consulta de textos escrits, treball a la web-quest, etc.), així com proposar activitats reals de producció i d’interacció en llengua catalana (interacció a classe per posar en comú coneixements adquirits, interacció amb companys i companyes per preparar les entrevistes, realització de les entrevistes). Si bé tota la classe podia participar en les activitats de recepció, sobretot pel seu caràcter multimodal (documents audiovisuals, presència física a espais urbans concrets) i en les activitats habituals d’aula, no tot l’alumnat podia ser protagonista de la tasca final de producció en català. Per això varem decidir que aquells alumnes que no tinguessin un domini suficient del català realitzessin l’activitat final (una entrevista a una persona adulta) en la seva llengua d’origen. D’aquesta manera tothom participava en l’empresa del conjunt de la classe, però cadascú ho faria segons les seves possibilitats.         

 El tercer repte que ens varem plantejar era, considerar les TIC com un llenguatge de primer ordre en el món contemporani i no només com una eina per utilitzar a l’aula de manera esporàdica.  Per això se’ls va donar un paper determinant en el conjunt de la seqüència didàctica en fer intervenir les TIC en els processos de pràctica de totes les habilitats comunicatives (receptives i productives).

 

Aquí trobareu la seqüència completa i podreu escoltar les entrevistes fetes pels alumnes de l’escola Drassanes:

 

https://phobos.xtec.cat/ceipdrassanes/radio/

 

https://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/wqhistoriesvida/index.htm