Edició i comentari dels mitògrafs grecs

La tasca investigadora del Grup de Recerca “Institucions i mites a la Grècia antiga” abraça un ampli marc cronològic: des dels darrers segles del II mil·lenni aC fins als primers segles de la nostra era. Aquest llarg recorregut no implica una generalització superficial, cosa que no pretenem, sinó una anàlisi en profunditat. L’amplitud cronològica respon a les diverses especialitzacions en la recerca dels components del Grup, en què conflueixen especialistes en fonts gregues del II mil·lenni aC (tauletes en Lineal B), estudiosos de les primeres etapes del desenvolupament de les institucions al món grec, de les quals les primeres formalitzacions literàries del mite són una font indirecta molt valuosa, i estudiosos de les etapes posteriors de recopilació, adaptació i estructuració de diferents variants dels temes mítics presents en la literatura grega arcaica, clàssica i hel·lenística que conformen la llarga tradició dels anomenats ‘mitògrafs’.

Aquestes diverses especialitzacions garanteixen el caràcter rigorós de la recerca i amb aquest objectiu es proposa l’articulació en tres subgrups de treball. Els resultats obtinguts per cada un d’ells seran després integrats en la investigació de conjunt: anàlisi de testimonis, literaris i epigràfics, que permetin reconstruir l’evolució de les institucions religioses, polítiques, sociològiques, jurdídiques del món grec de l’Antiguitat, posant de relleu dintre d’aquests testimonis la riquesa que aporta la tradició mítica, en què els diferents enfocaments d’un tema o motiu mític estan molt relacionats amb els aspectes culturals i institucionals del moment històric en què es donen.

La pota mitogràfica: Edició i comentari dels mitògrafs grecs

Després de l'edició dels principals manuals mitogràfics antics (vegeu l'apartat de publicacions del grup) en el marc dels projectes subvencionats del Ministerio (vegeu la pàgina web del Projecte “Los mitos en Grecia: edición y comentario de los mitógrafos antiguos”) l'objectiu que ara ens proposem com a Grup és el de compilar, editar, comentar i traduir els textos mitogràfics inclosos en les obres d’uns quants autors grecs, que ens han pervingut per tradició indirecta, sovint amb els comentaris i escolis als grans poetes, als quals cal afegir un cert nombre de fragments papiracis. L’edició crítica de qualsevol text ha de començar per la recopilació de les fonts, directes o indirectes que han transmès els mitògrafs. La fixació del text ha d’anar precedida per una anàlisi de les variants textuals i una discussió d’aquestes. L’aparat crític ha de ser generós, ja que ha de reflectir no només les variants manuscrites, sinó les lectures i conjectures suggerides pels editors del text. Encara que bona part dels textos dels autors mitogràfics han estat recollits en edicions anteriors (com ara els Fragmente der griechischen Historiker de Felix Jacoby o Early Greek Mythography de Robert Fowler), falten edicions particulars de cada un d’ells, que posin a l’abast de la comunitat científica no només els criteris de tria de les lectura adoptades sinó també estudis, traducció i comentaris, tal com es detalla a continuació, en el Pla de Treball.

Els autors grecs que l’equip vol escometre en els pròxims anys pertanyen a èpoques diverses, com també són diversos els propòsits que els encoratjaren a triar, ordenar i integrar els mites en les seves obres. Així, Acusilau i Ferecides, a la primera meitat del s. V aC, elaboren, prenent com a centre les seves pròpies regions, l’Argòlida i l’Àtica, sengles continua mitològics des dels orígens del món fins a les acaballes de l’edat heroica. Un contemporani un poc més jove que ells és Hel·lanic de Lesbos, amb multiplicitat d’interessos en la localització dels mites i preocupat per atènyer la coherència cronològica. Herodor d’Heraclea (als volts del 400 aC) centra la seva activitat en l’ordenació del mite i en bona manera inaugura una sèrie d’historiadors-mitògrafs de les regions del Mar Negre, que per mitjà del mite forneixen raons històrico-jurídiques i prestigi a les fundacions gregues de les costes d’aquest Mar. Ja en ple segle IV, Asclepíades de Tràgilos, ofereix una col·lecció d’històries mítiques recollides dels arguments de les tragèdies.

En època hel·lenística i imperial, els compiladors de mites componen les seves obres amb diferents objectius, encara que a voltes es fa difícil de distingir una voluntat ideològica d’una finalitat purament antiquària. La Biblioteca d’Apol·lodor, articulada a partir d’amplis cicles genealògics, constitueix la nostra font principal per al coneixement de la mitologia antiga. El manual d’Antoní Liberal és una selecció de mites que inclouen transformacions o metamorfosis. Les Fabulae d’Higí representen una de les principals fonts de mitografia grega escrita en llatí. A les acaballes de l’antiguitat, Heraclit el Paradoxògraf se situa en directa continuïtat amb una antiga tradició d’interpretació al·legòrica del mite, que és una de les principals eines de racionalització de la tradició.

Publicacions del grup (a. Edicions dels mitògrafs / b. Estudis particulars)