ALTRES PROJECTES

Donat el nombre d'integrants del LEMLA i les més de tres dècades dedicades a la recerca de materials lapidis, recollim aquí els projectes finalitzats i finançats tant pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) així com per altres organismes oficials, en els últims 10 anys que per a la seva realització es va utilitzar la col·lecció dipositada en el LEMLA.

 

ALTRES PROJECTES:

 « Graver dans le marbre » és una expressió francesa hereva dels conceptes, establerts ja d’antic, de la importància del marbre, símbol d'estabilitat i prestigi, i de la importància de la paraula escrita, que resta per l’eternitat. Són aquests dos aspectes, el prestigi lligat al material i l’eternitat dels mots, que el projecte ROMAE (finançat pel LabEx Sciences Archéologiques de Bordeaux) és proposa abordar. Així, s’estudiarà un conjunt de monuments epigràfics d’Aquitània i d’Hispania elaborats en marbre blanc, gris o blanc/gris des d’una perspectiva totalment interdisciplinar, tenint en compte tant el missatge escrit i el monument epigràfic (epigrafia), com el marbre que s’utiliza com a suport material i el seu origen (arqueometria). L’objectiu és entendre perquè unes inscripcions en particular foren realitzades en certs tipus de marbres (del Nordoest peninsular, de l’Anticlinal d’Estremoz i dels Pirineus) semblants als grans marbres mediterranis, en quin context es trobaven i per qui foren encarregades.

Un aspecte important doncs, és establir l’origen del suport material mitjançant tècniques arqueomètriques degut a que aquests marbres són indiferenciables a simple vista. Més enllà de l’aplicació del protocol habitual, que combina diversos mètodes analítics (POM, CL, ISMR, DRX...) s’aplicaran altres analítiques innovadores, algunes d’elles no-invasives (LIBS, Raman, RMN, anàlisi colorimètric...) que permetran completar la caracterització mineralògica i geoquímica dels afloraments i, finalment, afinar el corpus de referència necessari per comparar amb les característiques dels marbres emprats per les inscripcions. A més, el projecte proposa anar un pas més enllà, amb la creació d’una base de dades digitalitzada que permeti el tractament estadístic multibloc per la identificació dels trets diagnòstics de cada tipus o varietat de marbre, i optimitzar així els resultats de la identificació.

Un cop establert l’origen dels marbres, serà possible comprendre àrees de distribució i, amb elles, els fluxos comercials i humans que van permetre que els homenatges, dedicatòries i epitafis dels habitants d’Aquitania i Hispania quedessin efectivament “gravats en marbre”. web del projecte

Investigador/s principal/s: Anna Gutiérrez Garcia-M. (IRAMAT-CRP2A), Mila Navarro (AUSONIUS), Rémy Chapoulie (IRAMAT-CRP2A)

Investigador/s participant/s: Jonathan Edmondson (AUSONIUS), Hernan González (AUSONIUS), Nathalie Prévôt (AUSONIUS), Clément Coutelier, (AUSONIUS), Serena Vinci (AUSONIUS), Isabelle Pianet (IRAMAT-CRP2A), Marie-Claire Savin (IRAMAT-CRP2A), Délphine Sivlay (IRAMAT-CRP2A), Stephan Dubernet (IRAMAT-CRP2A), Ayed Ben Amara (IRAMAT-CRP2A), Nadia Cantin (IRAMAT-CRP2A), Yannick Lefrais (IRAMAT-CRP2A), Brigitte Sptieri (IRAMAT-CRP2A), Pilar Lapuente Mercadal (UNIZAR-ICAC)

Investigador/s col·laborador/s: Anne Ziegle (Musée d’Aquitanie), Donatella Cherchi (AUSONIUS), Mª Angeles Magallón  (UniZar), Diana Gorostidi Pi (URV- CAC), Ana De Mesa (ICAC), Hernando Royo Plumed (ICAC), Isabel Rodà de Llanza (UAB-ICAC), Lluís Casas Duocastela (UAB), Silvia González Soutelo (UniVigo), Sergio Vidal (MAN), Trinidad Nogales Basarrate (MNAR), Luis Hidalgo Martin (Consorcio Ciudad M Mérida)

 

  • "Territori, ciutat i port: El comerç entre Roma i Hispania septentrional a partir de les àmfores i els marbres" (2010 PBR 00020) Dates: 03/01/2011 - 31/12/2011. 

El projecte s’ha enfocat a l’anàlisi de les relacions comercials entre Roma (Portus) i Hispania a través de l’estudi de la distribució dels marbres (material arquitectònic) i de les àmfores (exportació d’aliments) entre les ciutats portuàries de Tarraco i Hispalis per tal de conèixer els mecanismes comercials, les rutes i l’escala de l’intercanvi. A més d’altres ports tarraconenses (Emporiae, Iluro, Barcino ) i el seu territori, també s’han incorporat altres territoris, que bé eren receptors de produccions amfòriques hispanes (Limes germànic ) o bé exportadors de materials lapidis (Carrara, Itàlia). A nivell metodològic, s’ha buscat la innovació en aspectes com la quantificació, l’aplicació de SIG i de treball en xarxa (laboratoris virtuals). Això ens ha permès posar en pràctica estàndards i metodologies orientades a aprofundir en l’estudi dels intercanvis comercials antics que s’han establert en el marc del projecte Portus Project, liderat per la British School at Rome, i acceptades per altres centres de recerca europeus. Per identificar l’origen d’aquests objectes (marbres i àmfores), aspecte bàsic d’aquesta recerca, hem partit d'estudis petrològics i mineralògics. En el cas de la Península Ibèrica, hem obtingut mostres de referència de les pedreres i centres de producció ceràmics (forns) del hinterland de Tarraco. D’altra banda, s’ha parat especial atenció a la quantificació de les evidències en el lloc de trobada (sigui a prop del centre de producció o destí) mitjançant l’anàlisi exhaustiu de la presència d’aquestes produccions locals en altres jaciments. Cosa que ha permès fer estudis de distribució i comerç per tot l’Imperi amb l’aplicació de SIG i mapes de distribució quantificats. Tot això ha permès conèixer l’origen de la producció, el destí i les quantitats consumides – de manera que es pugui fer una comparativa a qualsevol port o jaciment romà. 

Investigador/s principal/s: Isabel Rodà (UAB-ICAC)

Investigador/s participant/s: Anna Gutiérrez Garcia-Moreno (ICAC), Cèsar Carreras (UAB-ICAC)

Investigador/s col·laborador/s: Aureli Àlvarez (UAB-ICAC), Ana Domènech (ICAC)

 

  • "Roma i els seus ports: el comerç de marbres amb Hispania septentrional" (2008 PBR 0067).Dates: 01/09/2008 - 30/09/2009. 

Aquest projecte s'enfoca en la potencialitat de l’estudi dels marmora (marbres i altres materials ornamentals) com a element per conèixer les rutes comercials i les xarxes de distribució a l'àrea del mediterrani occidental. S'ha centrat en l’anàlisi de la matèria prima d’origen local (àmbit de l’actual Catalunya) emprada en epígrafs, escultura i altres objectes i per a la fabricació de plaques de revestiments d’època romana. Compta amb un ajut per al finançament de projectes de recerca en l’àmbit de les Ciències Socials i les Humanitats Batista i Roca (codi 2008 PBR 0067), concedit per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.

Els objectius principals del projecte són:

  1. Aprofundir en la identificació de marbres i altres roques ornamentals (marmora) utilitzades en el territori de l’actual Catalunya (Hispània septentrional) mitjançant la combinació d’estudis arqueomètrics, arqueològics i artístics.
  2. Aprofundir en l’ús d’aquestes evidències per a la identificació dels mecanismes i rutes de distribució i comerç entre aquest territori i el centre neuràlgic de l’imperi romà (Roma i els seus ports), aprofitant la confluència que s’ha anat donant en els darrers anys entre l’equip de l’ICAC-UAB i l’equip liderat pel Prof. Simon J. Keay.
  3. Difondre els resultats de les caracteritzacions i identificació dels materials lapidis recollits durant la realització d’aquest projecte mitjançant l’elaboració d’una base de dades exhaustiva que serà accessible en línia, seguint el model iniciat per l’equip britànic de la Unviersitat de Southampton amb el projecte «Stone in ARchaeology: towards a digital resource».

Investigador/s principal/s: Isabel Rodà (UAB-ICAC), Anna Gutiérrez (ICAC-UAB), Aureli Álvarez (ICAC-UAB)

Investigador/s col·laborador/s: Eva Koppel (UAB), Montserrat Claveria (UAB), Sílvia González (UAB), Francesc Busquets (UAB), Joan Manel Asensio (UAB), Pilar Lapuente (UNIZAR-ICAC), Hernando Royo (UNIZAR), Simon J. Keay (University Southampton/British School at Rome), Graeme P. Earl (University of Southampton/British School at Rome), Leif Isaksen (University of Southampton), Pedro Otiña, Joan H. Muñoz

 

  • "Pedrera del Mèdol" Dates: 03/01/2011 - 31/12/2013. 

Arran de l’incendi de l’estiu del 2010 al turó de Sant Simplici, on es troba la pedrera romana del Mèdol, van quedar exposades noves evidències relacionades amb aquesta pedrera. més singular és un nou front d’uns 100 metres de llarg, però també va quedar a la vista una amplíssima part d’un front romà que ja es coneixia, i uns abocadors de resquills. La primavera de 2011, i aprofitant els treballs de neteja del bosc cremat que ha fet ABERTIS-ACESA, propietària del terreny, s’han dut a terme un seguit d’actuacions arqueològiques. Ja durant el seguiment dels treballs de neteja s’han documentat els elements que abans estaven tapats pel sotabosc i també els talls artificials a la roca mare que abans no eren visibles. Això ha permès que durant l’estiu de 2011 s’hagi plantejat la realització de l’alçat i la planimetria de la part nova del front conegut i del sector que ha quedat al descobert. El pas següent serà l’anàlisi detallat dels blocs i les traces del treball a la pedrera dels dos sectors. A partir d’aquí es disposarà de més dades per poder proposar una datació d’aquest nou front i complementar el coneixement que es té de l’activitat extractiva del Mèdol en època antiga.

A llarg termini, l’objectiu també és la posada en valor del nou front d’extracció, que s’inclouria en l’itinerari de visita actual al monument, que forma part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat des de l’any 2000.

Investigador/s principal/s: Jordi López (ICAC), Anna Gutiérrez (ICAC)

Investigador/s participant/s: Josep M. Puche (ICAC), Paloma Aliende (ICAC), Iñaki Matias (ICAC), Ana De Mesa (ICAC) 

Investigador/s col·laborador/s: Diana Gorostidi (URV-ICAC); Isabel Rodà (UAB-ICAC)

 

  • Corpus Signorum Imperii Romani de España” (BHA2001-2499). Dates: 01/01/2006 - 31/12/2016. 

El Corpus Signorum Imperii Romani (CSIR) és un projecte internacional que té per objectiu recopilar i estudiar totes les escultures de l’antic Imperi romà. Aquesta iniciativa va néixer en el marc del VIII Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica celebrat a París l’any 1963 sota la tutela de l’Associació Internacional d’Arqueologia Clàssica. A l’Estat Espanyol, la persona escollida per portar a terme aquest projecte va ser el prof. Alberto Balil de la Universidad de Valladolid, on des dels anys 70 s’ha publicat la sèrie Esculturas romanas de la Península Ibérica. Amb la defunció del professor Balil, el projecte es va paralitzar fins que com a conseqüència de les diferents reunions d’Escultura Romana a Hispània celebrades el 1992 a Mèrida, el 1995 a Tarragona i el 1997 a Còrdova, es reprengué amb entusiasme la iniciativa del CSIR-Hispania per part dels professors interessats procedents de diverses universitats espanyoles. L’any 1997 es va constituir el Comitè Científic i es van reprendre les publicacions del Corpus. Des d’aleshores s'han publicat sis volums.

El CSIR-Hispania compta amb el suport de diverses institucions: l’Associació Internacional d’Arqueologia Clàssica, l’Instituto de Patrimonio Histórico Español del Ministerio de Educación y Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans. La seva gestió ha estat assumida per la UAB, la Universidad de Murcia i l’ICAC, amb el seguiment i l’assessorament del Comitè Científic. La direcció del projecte ha estat confiada a la Dra. Isabel Rodà.

Investigador/s principal/s: Isabel Rodà (UAB-ICAC)  En 2016 la direcció d'aquest projecte és assumida pel Dr. José Miguel Noguera

Investigador/s col·laborador/s: Eva Koppel (UAB), Montserrat Claveria (UAB) i José Miguel Noguera (UM)

 

Campus d'excel·lència internacional U A B