PROJECTES DE R+D ACTIUS

L'equip del LEMLA participa en diversos projectes de recerca. En tots els projectes, la col·laboració entre diversos especialistes i institucions ha estat clau, doncs ha permès consolidar i obrir línies d'estudi entorn a l'ús i l'explotació dels marmora en època romana en la Península Ibèrica.

PROJECTES ACTIUS

"Arqueometria i Produccions Artístiques (ArPA)" (SGR 00970 MIRMED-GIAC)

Investigador/s principal/s: Anna Gutiérrez Garcia-M. (ICAC), Diana Gorostidi (URV-ICAC), Isabel Rodà (UAB-ICAC), Pilar Lapuente (UNIZAR-ICAC)

Investigador/s participant/s: Dra. Eugènia Estop, Dra. Montserrat Claveria, Dr. Lluís Casas, Dr. Antonio Peña, Dra. Begoña Soler, Dr. Aureli Àlvarez, Dra. Roberta Di Febo, Dra. Maria-Pia Darblade, Dra. Simona Perna, Anna Artina, Laura Galán, Raúl Aranda, Julio C. Ruíz, Hugo Feliu

Finançament: AGAUR/ Generalitat de Catalunya

Per la part dels estudis arqueomètric i de materials, els objectius dels propers anys es centraran en 2 grans aspectes. Per una banda, el desenvolupament de nous mètodes analítics que permetin anar més enllà en la identificació i diferenciació de materials lapidis indistingibles a simple vista (especialment marbres blancs, blanc/grisos i vetejats) amb un èmfasis especial en els materials peninsulars i pirinencs, l’ús dels quals s’ha anat posant en evidència durant els darrers anys. Per altra banda, com es configura el rol d’aquests marbres i altres materials (calcàries d’Espejón de Soria, broccatello de Tortosa, imitacions en vidre de marbres) com a mitjà d’expressió simbòlica de prestigi polític, de poder econòmic, d’auto-representació, de lligam amb el passat, etc. des de l’Antiguitat i la continuïtat d’aquesta concepció, juntament amb la reutilització purament funcional, d’aquests materials al llarg dels segles posteriors.

Pel que fa a les produccions artístiques en pedra, es continuarà amb els estudis sobre elements ornamentals i de representació dels espais públics i privats (epigrafia, escultura i arquitectura). Centrarem el nostre interès en la producció dels tallers (officinae) de Tarraco i Barcino. Donarem especial atenció, per una banda, als monuments honorífics i de representació pública, la seva distribució i influència en la resta de ciutats de la província Hispania Tarraconensis, i a les relacions tipològiques dels models iconogràfics de la estatuària. Finalment, tindrem en consideració aspectes relacionats amb el component social, com són els contextos monumentals, els usos, adaptacions i reutilitzacions, així com també el perfil de les persones que encarreguen aquestes produccions artístiques.

 

"El ciclo productivo del marmor en la península ibérica desde la antigüedad: extracción, elaboración, comercialización, usos, reutilización, reelaboración y amortización"  Dates: 01/01/2019 - 31/12/2020

Investigador/s principal/s: Virginia García-Entero (UNED) 

Investigador/s participant/s:  Anna Gutiérrez Garcia-M. (ICAC), Isabel Rodà (UAB-ICAC), Pilar Lapuente (UNIZAR-ICAC), Roberta di Febo (ICAC-UAB), Serena Vinci, Jordi López (ICAC), Aureli Àlvarez (ICAC), Lluís Casas (UAB), Raúl Aranda (ICAC), Anna Artina (ICAC), Laura Galán (ICAC), Diana Gorostidi (URV-ICAC), Montserrat Clavería (UAB), Antonio Peña (UAB), Julio C. Ruiz (ICAC), Begoña Soler (UM-ICAC), José Miguel Noguera, Juan Antonio Antolinos, Francisco Guillén, Asunción Alías, Mª Isabel Gutiérrez, MªA. García del Cura, Enrique Àlvarez, Timothy Anderson, Oliva Rodriguez, Salvador Ordoñez, Sergio García-Dils, Diego Jimenez, Ruth Taylor, Trinidad Nogales, Irene Mañas, André Carneiro, Sergio Vidal, Mª José Merchán, Silvia González, Avelino Gutiérrez, Marie-Claire Savin, Alejandro García, María Pérez, María Pérex, Alba Alonso, Carmen Guiral, Lara Iñíguez, Eva Zarco, J.A. Cuchí, Javier Martínez, Mª Ángeles Utrero

Finançament: Agencia Estatal de Investigación, Acciones de Dinamización "Redes de Investigación" (RED2018-102722-T)

 

"El marmor de Dertosa: explotació, ús i distribució del broccatello de Tortosa (també conegut com Jaspi de la Cinta) des d'època antiga"  Dates: 01/01/2019 - 31/12/2021

Investigador/s principal/s: Anna Gutiérrez Garcia-M. (ICAC)

Investigador/s participant/s:  Aureli Àlvarez, Isabel Rodà, Diana Gorostidi, Joan Hilari Muñoz, Jordi López i Raúl Aranda

Investigador/s col·laborador/s: Roberta Di Febo

El projecte té per objecte dos grans aspectes relacionats amb el broccatello (conegut també com jaspi de la Cinta), una de les roques ornamentals hispanes de més projecció en època antiga i que sens dubte formà part del conjunt de marmora més preuats de les provincies occidentals romanes. Així, es pretén no només l’estudi de les pedreres d’on es va extreure, situades prop de Dertosa (Tortosa), sinó també la localització i estudi d’objectes o elements elaborats en aquest material, no només a Hispania sinó també en altres territoris mediterranis. Ambdós aspectes son claus per identificar la cronologia del seu ús, la seva explotació, l’àrea de distribució i els mecanismes dels seu comerç/transport des d’una perspectiva diacrònica (de l’Antiguitat a època moderna) i, en definitiva, entendre les raons de l’ús, reutilització i re-explotació d’una de les roques ornamentals més emblemàtiques de la península ibèrica.

El projecte també té com a objectiu específic la publicació dels resultats en un volum monogràfic dedicat a aquest material tortosí, a més d’articles específics sobre aspectes concrets del projecte en revistes i altres publicacions científiques.

 

"El mensaje del mármol: prestigio, simbolismo y materiales locales en las provincias occidentales del imperio romano entre época antigua y alto -medieval a través del caso de Hispania y Aquitania"   (PGC2018-099851-A-I00. MCIU/AEI/FEDER, UE) Dates: 01/01/2019 - 31/12/2021

Investigador/s principal/s: Anna Gutiérrez Garcia-M. (ICAC)

Investigador/s participant/s:  Roberta di Febo, Simona Perna, Sergio Vidal

Finançament: Agencia Estatal de Investigación, Proyectos I+D Generación del Conocimiento (PGC2018-099851-A-I00)

El projecte MARMOR és un projecte interdisciplinari que aborda l’estudi de dos conceptes heretats del món clàssic: la importància del marbre com a símbol de força i prestigi i la significació del missatge, en forma de les paraules gravades en pedra o en escultòrics elements, que perdura per a la posteritat. Aquestes dues idees principals, el prestigi i l'eternitat, són les que pretenem estudiar  a traves de les inscripcions i dels elements escultòrics en marbre.
L’èmfasi recau en la complexitat i la cronologia d’aquests aspectes a Occident, i particularment a l’Espanya romana i Aquitània, on els avenços de les darreres dècades han demostrat l’alt grau d’explotació i ús dels marbres locals. Aquests avenços han modificat significativament la concepció anterior que relegava aquestes pedres simplement a materials de “substitució”.

D’una banda, la nostra atenció se centrarà en tres zones allunyades del mar Mediterrani i, per tant, allunyades de les principals xarxes de distribució: sud de la Gallia Aquitana, Mérida (Emerita Augusta) i el centre de Lusitània, i el cantó NW de la província Tarraconensis (és a dir, Galícia i territoris adjacents). El seu interès és triple pel seu paisatge epigràfic / escultòric, l’existència de afloraments de marbre explotats en l’antiguitat, alguns dels quals van arribar a distribuir-se més enllà d’un rang purament local, i l’ús d’espolia als segles posteriors a la caiguda de l’Imperi Romà.

D’altra banda, a més dels marbres blancs també ens acostarem a les varietats grises i veïnades / bandajades. Malgrat el seu abundant ús en columnes, epigrafia i altres elements de luxe, aquestes varietats han estat gairebé oblidades tot i que poden ser molt similars cromàticament i / o estèticament a alguns dels principals marbres imperials.

Així doncs, es pretén identificar quin tipus de marbre es va triar per produir inscripcions, escultures, sarcòfags, capitells i altres objectes i, alhora, els motius i els mecanismes que van comportar l'explotació i l'ús dels marbres d’ aquests territoris; marbres que, tot i conservar un cert prestigi, no eren comparables als italians, grecs o nord-africans derivats de les grans pedreres imperials. Per respondre a aquestes preguntes, que engloben, alhora, qüestions econòmiques (el valor del marbre, el mercat i la demanda, etc.) i les qüestions socials (la notorietat i la memòria dels protagonistes d’una inscripció o monument, l’evergetisme  arquitectònic i la representació personal, etc.), procedirem a un estudi integrat de cada objecte, el seu context i la matèria primera (marbre) utilitzada. L’establiment del seu origen mitjançant l’arqueometria és fonamental ja que hi havia nombroses pedreres de marbre a Hispània i Aquitània. D'altra banda, a banda de l'estudi que utilitza el protocol analític estàndard per a cada tema, volem crear una base de dades unificada per comparar les dades analítiques dels afloraments geològics (localitzats fins ara i nous) , per completar-la amb noves dades analítiques i desenvolupar nous mètodes per millorar les característiques diagnòstiques de cada varietat de marbre.
Un cop establert l’origen dels marbres, es podran definir les àrees de distribució i, amb elles, els fluxos comercials i humans que van permetre gravar, esculpir i reutilitzar el marbre a Aquitània i les províncies hispàniques des de l’època romana i durant els segles posteriors.

 

 

 

 

Campus d'excel·lència internacional U A B