Publicacions del grup

 

A. EDICIONS DELS MITÒGRAFS

Apol·lodor

Cuartero, Francesc J. (2010). Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca. Vol. 1 [Llibre I], Fundació Bernat Metge, Barcelona.

Cuartero, Francesc J. (2012). Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca. Vol. 2, [Llibre II], Fundació Bernat Metge, Barcelona

Cuartero, Francesc J. (en preparació). Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca. Vol. 3 i 4, Fundació Bernat Metge, Barcelona.

Parteni de Nicea

Cuartero, Francesc J. (1981). Parteni de Nicea. Dissorts d’amor, Fundació Bernat Metge, Barcelona.

Eratòstenes de Cirene

Pàmias, Jordi (2000). Eratòstenes de Cirene, Mitologia del cel. Catasterismes. Introducció, traducció i notes. Edicions La Magrana, Barcelona.

Pàmias, Jordi (2004). Eratòstenes de Cirene, Catasterismes, Fundació Bernat Metge, Barcelona.

Pàmias, Jordi & Geus, Klaus (2007). Eratosthenes: Sternsagen. Herausgegeben, übersetzt und kommentiert, Oberhaid, Utopica Verlag.

Pàmias, Jordi & Zucker, Arnaud (2013). Eratosthène de Cyrène, Catastérismes. Introduction, édition critique, traduction et notes. Collection Budé-Les Belles Lettres, Paris, 2013. Prix Raymond Weil 2014. Ressenya de Pierre Schneider a BMCR (2014.07.46)

Mythographus Homericus

Pagès, Joan (2007). Mythographus Homericus: Estudi i edició comentada, Diss. Universitat Autònoma de Barcelona.

Ferecides d'Atenes

Pàmias, Jordi (2008). Ferecides d’Atenes, Històries. Vol. I-II, Fundació Bernat Metge, Barcelona.

Heraclit el Mitògraf

Ramon, Daniel (2009). Heraclit el Mitògraf. Edició crítica, traducció i comentari, Diss. Universitat Autònoma de Barcelona [tesi en xarxa].

Higí

Soler i Nicolau, Antònia (2011). Higí. Faules. Vol. I-II, Fundació Bernat Metge, Barcelona.

Antoní Liberal

Almirall, Jaume (2012). Antoní Liberal. Metamorfosis, Fundació Bernat Metge, Barcelona.

Asclepíades de Tràgilos

Villagra, Nereida (2012). Tragodumena. Edición crítica, traducción y comentario de los fragmentos atribuidos a Asclepíades de Tragilo, Diss. Universitat Autònoma de Barcelona.

Acusilau d'Argos

Pàmias, Jordi (en preparació). Acusilaos of Argos. The Fragments

Hel·lanic de Lesbos

Segarra, Raül (en preparació). Hel·lanic de Lesbos. Fragments, Diss. Universitat Autònoma de Barcelona.

Herodor d'Heraclea

Arriaza, Ariadna (en preparació). Herodor d'Heraclea. Fragments, Diss. Universitat Autònoma de Barcelona.

 

B. ESTUDIS PARTICULARS

Mitografia antiga

Pàmias, Jordi (2014). “The Reception of Greek Myth”, in Lowell Edmunds (ed.), Approaches to Greek Myth. Second Edition, Baltimore (ps. 44-83).

Pagès, Joan (2015). “El nacimiento de Orión en Euforión de Calcis y en Ovidio: estudio de los orígenes y la tradición de un mito beocio”, Emerita 83 (ps. 265-288).

Pàmias, Jordi (2017). “La recepción de los mitos en la primera mitografía”, in Minerva Alganza & Panagiota Papadopoulou (ed.), La mitología griega en la tradición literaria. De la Antigüedad a la Grecia contemporánea, Granada (ps. 23-33).

Pàmias, Jordi (2017). “Los primeros mitógrafos y la religión griega”, in J. de la Villa; E. Falque; J.F. González; M.J. Muñoz (ed.), Conuentus Classicorum. Temas y formas del Mundo Clásico. Volumen I, Madrid (ps. 203-214).

Pagès, Joan (2017). “Mitos de fundación: el caso de Zelea”, Tierra, territorio y población en la Grecia antigua: aspectos institucionales y míticos (ed. M. Oller, J. Pàmias, C. Varias), Oberhaid (ps. 199-207). 

Pàmias, Jordi (2018). “La recepción del mito en la primera Edad Media: el caso de Perseo”, Eruditio Antiqua 10 (ps. 115-128).

Pagès, Joan (2019). “Perseus: The Mythographic Tradition and its Reception in Ovid’s Metamorphoses”, Philologie auf zweiter Stufe. Literarische Rezeptionen und Inszenierungen hellenistischer Gelehrsamkeit (ed. G. Bitto, A. Ginestí), Palingenesia 115, Stuttgart (ps. 65-78). 

Pàmias, Jordi (en premsa). “The Origins of Mythography as a Genre”, in Scott Smith & Stephen Trzaskoma (ed.), Oxford Handbook of Greek and Roman Mythography, Oxford.

Pàmias, Jordi (en premsa). “Early Greek Mythography and Commentaries on Epic Poets", in Ettore Cingano (ed.), Commentaries on Greek texts. Problems, methods and trends of ancient and Byzantine scholarship.

Pàmias, Jordi (en premsa). “Greek Mythographic Tradition”, in Roger D. Woodard (ed.), Cambridge History of Mythology and Mythography, Cambridge UP.
 

Apol·lodor

Cuartero, Francesc J. (1995). “Pseudo-Apol·lodor, Bibliotheca: notes crítiques (I)”, Faventia 17/1 (ps. 9-17) [pdf].

Cuartero, Francesc J. (1997). “Demèter a Eleusis (Ps.-Apol·lodor, Biblioteca I 5, 1 s. [31 s.])”, in M. del C. Bosch & M. A. Fornés (ed.), Homenatge a Miquel Dolç. Actes del XII Simposi de la Secció Catalana i I de la Secció Balear de la SEEC, Palma de Mallorca (ps. 183-188).

Cuartero, Francesc J. (1998). “Hèracles, fundador de sacrificis: l’heroi i les tres funcions”, Faventia 20/2 (ps. 15-25) [pdf].

Jordi Pàmias (ed.), Apollodoriana. Ancient Myths, New Crossroads. Studies in Honour of Francesc J. Cuartero, Berlin & Boston (2017).

Eratòstenes de Cirene

Pàmias, Jordi (1998). “Sobre el fragment dels Catasterismes d’Eratòstenes del manuscrit Parisinus Graecus 1310: el nom dels planetes Saturn i Júpiter”, Faventia 20/2 (ps. 71-77) [pdf].

Pàmias, Jordi (1999a). “La Andrómeda de Sófocles: ¿un nuevo testimonio? (Eratosth. Cat. XVII)”, Emerita 67 (ps. 285-288) [pdf].

Pàmias, Jordi (1999b). “Eratòstenes, Catasterismes II. Anotació crítica”, Faventia 21/2 (ps. 159-161) [pdf].

Pàmias, Jordi (2001). “Eratóstenes contra Aristóteles: los orígenes rituales de la tragedia”, Kernos 14 (ps. 51-59) [pdf].

Pàmias, Jordi (2002). “Artemidoro Elegíaco: ¿un autor fantasma?”, Habis 33 (ps. 193-197) [pdf].

Pàmias, Jordi (2004a). “Dionysus and Donkeys on the Streets of Alexandria: Eratosthenes’ Criticism of Ptolemaic Ideology”, HSCP 102 (ps. 191-198) [pdf a jstor].

Pàmias, Jordi (2004b). “El manuscrito Edimburgensis Adv. 18.7.15 y los Catasterismos de Eratóstenes”, Faventia 26/1 (ps. 19-25) [pdf].

Pàmias, Jordi (2008a). “Los Catasterismos de Eratóstenes. Una lectura postestructural”, FlorIlib 19 (ps. 277-291).

Pàmias, Jordi (2008b). “Les Catastérismes d’Eratosthène comme manuel mythographique”, in Christophe Cusset & Hélène Frangoulis (ed.), Eratosthène : un athlète du savoir, Saint-Etienne (ps. 67-74) [google books].

Pàmias, Jordi (2009). “Eratosthenes and the Women. Reversal in Literature and Ritual”, CPh 104 (ps. 208-213) [pdf a jstor].

Pàmias, Jordi (2012). “Les catastérismes”, in Philippe Guisard & Christelle Laizé (éd.), Expériences et représentations de l’espace, Paris (ps. 279-297).

Pàmias, Jordi (2013). “Il testo dei Fragmenta Vaticana nella tradizione dei Catasterismi”, in Fabio Guidetti & Anna Santoni (ed.), Antiche stelle a Bisanzio. Il codice Vaticanus graecus 1087, Pisa (ps. 77-90)

Pàmias, Jordi (2014). "Les Catastérismes d’Eratosthène. Choix mythographiques et production du savoir", Revue des Études Grecques 127 (2014) ps. 195-206.

Pàmias, Jordi (2016). “Eratosthenes’ Catasterisms and fin de siècle German Scholarship (1878-1907)”, in Jordi Pàmias (ed.), Eratosthenes’ Catasterisms: Receptions and Translations, Mering (ps. 3-14).

Pàmias, Jordi (2016). “Dues traduccions catalanes dels Catasterismes d’Eratòstenes”, in Jordi Pàmias (ed.), Eratosthenes’ Catasterisms: Receptions and Translations, Mering (ps. 111-121).

Pàmias, Jordi (2017). "Non-Eratosthenic Astral Myths in the Catasterisms", in Filippomaria Pontani (ed.), Certissima signa. A Venice Conference on Greek and Latin Astronomical Texts, Venezia (ps. 51-60).

Pàmias, Jordi (2019). “Ἀστὴρ γενόμην — The Popular Roots of Catasterisms in Greece”, in Alena Hadravová, Petr Hadrava, Kristen Lippincott (ed.), The Stars in the Classical and Medieval Traditions, Prague (ps. 189-202).

Mythographus Homericus

Pagès, Joan (2005). “El escolio D a Ilíada I 5: una aproximación a la génesis del corpus”, Actas del XI Congreso de la Sociedad Española de Estudios Clásicos. Vol. II, Madrid (ps. 463-470)

Pagès, Joan (2007). “El sacerdot Crinis i el pastor Ordes: trets anatolis en el mite d’Apol·lo Esminteu”, Faventia 29/1 (ps. 23-32) [pdf].

Pagès, Joan (2009). “La Gigantomaquia según Euforión de Calcis: el escolio D A Ilíada 8.479”, Habis 40 (ps. 81-88).

Pagès, Joan (2011). “El origen del juramento estigio según el Mitógrafo Homérico”, in J. Pàmias (ed.), Parua Mythographica, Oberhaid (ps. 169-181).

Pagès, Joan (2012). “Briáreo-Egeón: notas a Ilíada I 401-406”, Emerita 80 (ps. 107-123).

Pagès, Joan (2013). “Euphorion dans les scholies mythographiques de l’Iliade”, in ChristopheCusset, Évelyne Prioux, Hamidou Richer (ed.), Ephorion et les mythes: images et fragments. Actes du colloque international (Lyon, 19-20 janvier 2012),Napoli (ps. 247-264).

Pagès, Joan (2017), “Apollodorus’ Bibliotheca and the Mythographus Homericus: an Intertextual Approach”, Apollodoriana: Ancient Myths, New Crossroads (ed. J. Pàmias), Berlin-Boston (ps. 66-81). 

Pagès, Joan (en premsa). “The Mythographus Homericus”, The Oxford Handbook of Greek and Roman Mythography, ed. S. Smith, S. Trzaskoma, Oxford. 

Pagès, Joan (2020, en premsa). “Pélope en Lesbos: Análisis del escolio D a Ilíada 1.38 y el Papiro de Hamburgo 199 (Mythographus Homericus), Polymnia 5. 

Villagra, Nereida & Pàmias, Jordi (en premsa). “Los escolios mitográficos y el Mythographus Homericus”, Polymnia.

Pagès, Joan (2021, en premsa). “La mitografía como exégesis homérica: estudio de algunos ejemplos del Mythographus Homericus y los escolios menores a Homero”, Emerita 89

Pagès, Joan (en preparació). “Aetia and Foundation Myth in the MH: some Examples from the Papyri’, in Joan Pagès & Nereida Villagra (ed.), Prolegomena to the Mythographus Homericus, Berlin & Boston.

Pàmias, Jordi (en premsa). “Panzer, the Mythographus Homericus, and fin de siècle German Scholarship”, in Joan Pagès & Nereida Villagra (ed.), Prolegomena to the Mythographus Homericus, Berlin & Boston.

Ferecides d'Atenes

Pàmias, Jordi (2005). “Ferecides de Siros y Ferecides de Atenas. Una nueva aproximación”, CFC(G) 15 (ps. 27-34) [pdf].

Pàmias, Jordi (2006). “Les genealogies de Ferecides d’Atenes: entre raó i mite”, Faventia 28 (ps. 29-35) [pdf].

Pàmias, Jordi (2013). “Zeus y Alcmena, magia y misterio (Pherecyd., fr. 13)”, in Emilio Suárez de la Torre & Aurelio Pérez Jiménez (ed.), Mito y Magia en Grecia y Roma, Barcelona (ps. 25-36.

Pàmias, Jordi (2017). “Coon or Cimon? (Pherecydes’ Homer: The Mythographic Possession of an Epic Past)”, Mnemosyne 70 (ps. 131-139).

Pàmias, Jordi (2020). “Pherekydes von Athen: Struktur der Historiai (oder: Der längere Weg von Athen bis Alexandria)”, Classica & Mediaevalia 68 (ps. 1-13).

Heraclit el Mitògraf

Ramon, Daniel (2008). “Heraclit el Mitògraf: noves dades per a la datació de la seva obra” Faventia 2008 30 [pdf].

Ramon, Daniel (2010). “Secrets que amaguen els escolis. Algunes claus per entendre el Peri Apiston d’Heraclit el Mitògraf”, in E. Borrell; P. Gómez (ed.), Artes ad humanitatem. Vol. 1, Barcelona (ps. 79-84).

Ramon, Daniel (2011a). “Problemas textuales de las Quaestiones Homericae de Heraclito el Rétor: tres ejemplos”, in Jordi Pàmias (ed.), Parua Mythographica (ps. 183-190).

Ramon, Daniel (2011b). “Mitógrafos y Progymnasmata. Paléfato, Heraclito el Mitógrafo y el Anónimo Vaticano como ejercicios de retórica”. Euphrosyne 39 (ps. 277-284).

Asclepíades de Tràgilos

Villagra, Nereida (2008). “Los Tragodumena de Asclepíades de Tragilo: una obra mitográfica”, Faventia 30 (ps. 285-295) [pdf].

Villagra, Nereida (2010). “Pègasos i el fragment 13 d’ Asclepíades de Tràgilos”, in E. Borrell; P. Gómez (ed.), Artes ad humanitatem. Vol. 1, Barcelona (ps. 177-185).

Villagra, Nereida (2011a). “Hipólito curado por Asclepio: un nuevo fragmento de Asclepíades de Tragilo”, in Pàmias, J. (ed.) Parua Mythographica, Utopica Verlag, Oberhaid (ps. 131-144).

Villagra, Nereida (2011b). “Commenting on Asclepiades of Tragilos: Methodological Considerations on a Fragmentary Mythographer”, a Castro, A. & al. (eds.) Learning From The Past: Methodological Considerations on Studies of Antiquity and Middle Ages. Proceedings of the First Postgraduate Conference on Studies of Antiquity and Middle Ages, British Archaeological Reports International Series, Oxford.

Villagra, Nereida (2013). “Tesalias: brujas, ciegas, cojas y sin hijos”, in Emilio Suárez de la Torre & Aurelio Pérez Jiménez (ed.), Mito y Magia en Grecia y Roma, Barcelona (ps. 67-76).

Acusilau d'Argos

Pàmias, Jordi (2008). “Acusilau d’Argos i els primers mitògrafs: entre oralitat i escriptura”, Faventia 30 (ps. 161-170) [pdf].

Pàmias, Jordi (2010). “Eros en el pensament cosmogònic d’Acusilau d’Argos”, in E. Borrell; P. Gómez (ed.), Artes ad humanitatem. Vol. 1, Barcelona (ps. 61-68).

Pàmias, Jordi (2012a). “Incorruptible Socrates? (Pl. Smp. 219e and Acus. frag. 22)”, Hermes 140 (ps. 369-374) [pdf a ingentaconnect].

Pàmias, Jordi (2012b). “Auis nunc unica, Caeneu! El mito de Ceneo de Acusilao a Ovidio”, in M. Consuelo Álvarez & Rosa Iglesias (ed.), Y el mito de hizo poesía, Madrid (ps. 49-68).

Pàmias, Jordi (2012c). “Phaedrus’ Cosmology in the Symposium: A Reappraisal”, CQ 62 (ps. 532-540).

Pàmias, Jordi (2015). "Acusilaus of Argos and the Bronze Tablets", Harvard Studies in Classical Philology 108 (ps. 53-75).

Pàmias, Jordi (2017). “Hacia una posible fuente de la Atlántida platónica”, in Ivo Hajnal, Daniel Kölligan, Katharina Zipser (ed.), Miscellanea Indogermanica. Festschrift für José Luis García Ramón zum 65. Geburtstag, Innsbruck (ps. 603-614).

Pàmias, Jordi (2019). “El proemio a las Genealogías de Acusilao de Argos”, Quaderni Urbinati di Cultura Classica 122 (ps. 69-73).

Pàmias, Jordi (en premsa). “The Plan of Aphrodite: Helen between Heldendämmerung and Social Engineering”, PP.

Pàmias, Jordi (en premsa).Paus. 2.16.4: Acusilaus of Argos?”, MH.

Hel·lanic de Lesbos
Segarra, Raül (2010). “Hel·lanic de Lesbos i Zalmoxis”, in E. Borrell; P. Gómez (ed.), Artes ad humanitatem. Vol. 1, Barcelona (ps. 269-276).

Segarra, Raül (2011). “El fr. 2 de Hesíodo y las genealogías de Deucalión y Helén”, in J. Pàmias (ed.), Parua Mythographica, Oberhaid (ps. 45-51).

Segarra, Raül (2012). “Problemas metodológicos en torno a la literalidad de la citas en el estudio de un autor fragmentario” in Castro, A. & al. (eds.), Learning From The Past: Methodological Considerations on Studies of Antiquity and Middle Ages. Proceedings of the First Postgraduate Conference on Studies of Antiquity and Middle Ages, British Archaeological Reports International Series, Oxford.

Herodor d’Heraclea
Arriaza, Ariadna (2019). “Herodoro Póntico y las fuentes mitográficas racionalistas en la Vida de Teseo”, in J. A. Clúa Serena (ed.), Mythologica Plutarchea. Estudios sobre los mitos en Plutarco, Madrid (ps. 41-48).